Nega la venda de dades i s'alinea amb les recomanacions de la UE
BARCELONA, 28 jul. (EUROPA PRESS) -
L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), dependent de la Generalitat, proveirà centres d'investigació catalans i internacionals de dades clíniques que genera diàriament el sistema sanitari, a través del Projecte Visc+, que gestionarà una empresa privada amb una inversió prevista de 25 milions en vuit anys.
Així ho ha anunciat aquest dilluns el director de l'Aquas, Josep Maria Argimon, en una trobada amb els mitjans en què ha explicat els primers detalls del pla, que ha garantit que blindarà el total anonimat de les dades de tots els pacients.
"Tenim digitalitzades totes les dades relacionats amb la imatge radiològica, així com les dosis de radiació emeses", i una interpretació d'aquestes dades podria convertir-se en una recomanació per a tota la ciutadania sobre els efectes nocius o no del TAC, ha exemplificat Argimon sobre els fruits d'una bona gestió de dades per millorar la presa de decisions.
L'agència llançarà el setembre un concurs, que preveu que estigui adjudicat a finals d'any, i que s'espera que es converteixi en "viable i sostenible" amb una inversió per part de l'empresa --que no de l'Aquas-- de 25 milions d'euros en vuit anys, que la companyia podria recuperar amb la transacció per la gestió de les dades.
Tot i això, Argimon ha negat rotundament que l'administració catalana es vulgui dedicar a vendre dades, i ha abundat en els "efectes intangibles" del projecte, que pot escurçar una investigació de 20 anys en quatre o cinc anys, i suposa una alineació amb les tendències internacionals de reutilització de dades per aprofitar les potencialitats del sistema.
ANONIMAT I SEGURETAT
Els centres d'investigació, especialment els catalans, podran demanar dades a l'empresa guanyadora del concurs, però serà sempre la mateixa Aquas la que s'encarregarà de dur a terme les tasques d'anonimat per lliurar-les ja de manera agregada i amb totes les garanties d'encriptat per evitar que es pugui identificar el pacient.
El projecte complirà tota la regulació relativa a la protecció de dades i també preveu aprovar un codi ètic, amb mecanismes que permeten evitar estigmatitzacions de barris i poblacions, i fins i tot d'individus amb patologies rares.
El català és un sistema sanitari gairebé únic al món pel que fa a integració digital de tots els actes sanitaris, gràcies a l'ús de codi d'identificació personal (CIP) que s'utilitza, a través de la targeta sanitària individual (TSI), per a qualsevol contacte amb el sistema: "Pocs països tenen tota la informació", ha constatat Argimon.
'BIG DATA' HISTÒRIC
El 'big data' sanitari català té un històric digital als hospitals de deu anys, de farmàcia de cinc anys i de radiologia dels últims tres, si bé cada any es prescriuen 140 milions fàrmacs, es duen a terme 750.000 ingressos hospitalaris i 45 milions de visites en l'atenció primària.
L'objectiu és millorar la capacitat d'anàlisi de les dades i potenciar la difusió i promoció del projecte a escala internacional, tenint en compte que l'anàlisi de dades és una tendència mundial i Catalunya podria ser pionera en el lideratge d'aquest sector.
PROJECTE CONTESTAT A ANGLATERRA
Anglaterra treballa en un projecte semblant que ha obert un debat social sobre l'ús de les dades dels pacients, als quals en el cas català només es demanarà consentiment informat quan el seu cas sigui requerit de manera nominal, com es preveu que tingui lloc en un futur conveni amb la Fundació Pasqual Maragall de lluita contra l'Alzheimer.
Argimon ha remarcat que si un ciutadà no vol que les seves dades siguin utilitzades pot especificar-ho davant del sistema, de la mateixa manera que pot conèixer qui consulta la seva història clínica, si té sospites que se n'està fent un mal ús.
