El Govern espanyol tanca la central de Garoña per manca de certesa política i discrepàncies entre els accionistes

Central de Garoña
EUROPA PRESS
Publicat 01/08/2017 12:34:57CET

MADRID, 1 Ag. (EUROPA PRESS) -

La central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) farà el tancament definitiu després que el Govern espanyol hagi acordat no autoritzar la sol·licitud de renovació d'autorització de l'explotació de la planta, segons ha anunciat el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, a una setmana que es complís el termini perquè l'Executiu prengués una decisió.

En una roda de premsa convocada aquest dimarts per informar de la decisió del Govern espanyol sobre el futur de la planta nuclear, la que més anys ha operat a Espanya, el ministre ha explicat que l'ordre ministerial que ha d'emetre el Govern central sobre aquest tema "serà la de denegació" de la continuïtat de l'explotació perquè les "circumstàncies actuals" no garanteixen prou certesa, en relació a l'oposició de tots els grups polítics de l'oposició a la reobertura i a les discrepàncies sobre la solictud també expressades per Iberdrola i Endesa.

La decisió del Govern espanyol s'ha pres sis mesos després que el passat 8 de febrer el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) emetés un informe favorable --amb el vot en contra de la llavors consellera Cristina Narbona-- a la renovació de l'autorització d'explotació sense una data determinada.

Aquest informe establia un conjunt de 10 condicions, 15 instruccions tècniques complementàries i un programa de proves d'arrencada en el qual es verificaria el compliment de tot això, abans que la central pogués, en cas del permís del Govern central, tornar a carregar combustible.

Un cop emès l'informe favorable la pilota es trobava a la teulada del Govern central, ja que les empreses propietàries de Nuclenor, Iberdrola i Endesa, van tenir una reunió el 26 d'abril del 2017 en la qual no van arribar a un acord sobre la proposta de la companyia presidida per Ignacio Sánchez Galán per desistir de seguir endavant amb la sol·licitud que van formular el 2014 per posar de nou en marxa el reactor burgalès fins al 2031.

D'aquesta manera, Garoña es convertiria en la primera central nuclear a arribar fins als 60 anys d'operació i obriria el camí a la resta de centrals espanyoles, que es van acostant progressivament fins als 40 anys de vida útil, en ple procés del Govern espanyol per definir el model energètic del futur.

No obstant això, la planta, que comptava amb permís d'explotació fins al 6 de juliol del 2013, va deixar de produir electricitat vuit mesos abans, el desembre del 2012, a conseqüència d'un nou impost sobre el combustible que va establir el Govern central i que Nuclenor va estimar que li suposaria un cost inassumible.

Així, el termini perquè Nuclenor pogués sol·licitar la seva renovació va expirar i, davant l'aposta del Govern central per que la planta pogués seguir endavant, mesos després, el gener del 2014, l'Executiu va aprovar una modificació normativa per la qual una central que no hagués tancat per motius relacionats amb la seguretat nuclear ni la protecció física, és a dir per causes econòmiques, tindria un termini afegit d'un any per replantejar-se la decisió i demanar una nova autorització.

Amb aquesta modificació, el titular va presentar el 27 de maig del 2014, una sol·licitud fins al 2 de març del 2031, quan compliria 60 anys d'operació, d'acord amb la "pràctica regulatòria existent als Estats Units" i perquè considerava que un marc temporal d'explotació de "aquestes característiques és necessari per fer viable el projecte i proporcionaria l'estabilitat i certitud adequada per escometre les inversions precises".

Des de llavors, Nuclenor ha invertit per mantenir la planta en una situació de reversibilitat d'uns 358 milions d'euros i aquests costos estarien al centre de la discussió entre els accionistes de Garoña.

L'11 de juliol, el Govern espanyol va obrir un termini de deu dies perquè onze interessats presentessin al·legacions al procés. D'aquests, van presentar al·legacions favorables a la continuïtat la Junta de Castella i Lleó i l'Associació de Municipis d'Àrees Nuclears (AMAC) i contràries a aquesta decisió les ONG Greenpeace, Ecologistes en Acció i les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

HISTÒRIA

La central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) és la més antiga d'Espanya --després del tancament el 2006 de José Cabrera (Guadalajara)--, va ser inaugurada el 1970 i va acabar la seva activitat el 16 de desembre del 2012, després d'haver operat 42 anys i mig.

El 2009, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va emetre un informe favorable per unanimitat al fet que la planta operés 10 anys més, fins al 2019. Si bé, el Govern espanyol va autoritzar-ne la renovació fins al 6 de juliol del 2013.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2017 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar la seva navegació i oferir-li un servei més personalitzat i publicitat d’acord amb els seus interessos. Continuar navegant implica l’acceptació de la nostra política de cookies -
Uso de cookies