Josep Maria Serena, nou president
MADRID, 29 març (EUROPA PRESS) -
El Consell de Ministres ha aprovat quatre reials decrets pels quals s'aproven els nomenaments com a consellers del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) de Josep Maria Serena i Sender, que ser el nou president del regulador; d'Elvira Romera Gutiérrez, María Pilar Lucio Carrasco i Francisco Castejón Magaña.
Els nomenaments permeten la renovació de quatre dels cinc membres que estaven pendents de substitució, perqu tres d'ells estaven en funcions o en situació de prrroga i un altre més estava cessat per motiu d'edat.
L'Executiu ha hagut d'esperar més de 30 dies perqu la proposta fos debatuda per la Comissió Transició Ecolgica del Congrés dels Diputats, la qual no va obtenir els tres cinquens de vots favorables dels diputats.
Una vegada complert el trmit de compareixena dels candidats proposats pel Govern davant de la Comissió per a la Transició Ecolgica del Congrés dels Diputats el passat 27 de febrer, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecolgica i prvia deliberació del Consell de Ministres, s'han aprovat els reials decrets que designen els nous nomenaments.
La presa de possessió es formalitzar en un acte al Congrés dels Diputats en una data sense determinar, una vegada que els nomenaments es publiquin al Butlletí Oficial de l'Estat.
Segons defensa el Govern d'Espanya, els perfils dels nous membres del CSN s'ajusten a les pautes establertes en l'article 5 de l'Estatut del Consell de Seguretat Nuclear que determina que "el president i els consellers del Consell de Seguretat Nuclear seran designats entre persones de coneguda solvncia en les matries encomanades al Consell, com les especialitats de seguretat nuclear, tecnologia, protecció radiolgica i del medi ambient, medicina, legislació o qualsevol altra relacionada amb les anteriors, així com en energia en general o seguretat industrial, valorant especialment la seva independncia i objectivitat de criteri".
Al Congrés, els candidats van rebre l'aprovació del PSOE, Units Podem, PNB, ERC i Compromís, mentre que el PP va votar en contra i Ciutadans va decidir abandonar la sessió abans que es produís la votació.
El PP va argumentar el seu rebuig en qu dubten de la "independncia" i del possible conflicte d'interessos de Lucio, exportaveu socialista en aquesta mateixa comissió fa uns mesos, i Castejón, portaveu de política antinuclear d''Ecologistes en Acció'.
Els populars també van denunciar que s'estava "vulnerant el seu dret" a l'elecció, perqu aquest procés de nomenament es completaria amb les Corts ja dissoltes. Per aix, van anunciar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional.
Per la seva banda, la portaveu de Cs va assegurar que la formació taronja no venia al Congrés a "participar en aquestes 'cacicades'" i, encara que va defensar els perfils tcnics dels candidats, considera que el nomenament d'aquestes persones "sempre estaran tacades per estar posades a dit".
Els consellers nomenats aquest divendres estaran en el crrec sis anys, encara que podran ser designats pel mateix procediment sis anys més. En tot cas, els crrecs de president i consellers no poden ser ostentats per majors de 70 anys.
El polmic procés es va iniciar el 15 de febrer, data en la qual el president del Govern central, Pedro Sánchez, va anunciar la seva intenció de convocar eleccions generals, que se celebraran el 28 d'abril. Aquest mateix dia, el Consell de Ministres va aprovar la proposta del Govern per renovar la composició del CSN.
Llavors, el president del regulador, Fernando Marti, va enviar una carta a la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, en la qual l'advertia de la possible no idonetat, especialment, de Francisco Castejón.
Posteriorment, el conseller Javier Dies, el mandat del qual est en vigor actualment, i el conseller Fernando Castelló, han expressat la seva posició contrria a la renovació de crrecs en aquest context pre-electoral i amb la cambra dissolta, en considerar que els terminis quedarien paralitzats amb la dissolució del Parlament.
Fins i tot, el conseller Castelló va sollicitar el 20 de mar la suspensió cautelar del procés de renovació del president i tres consellers fins que s'aclarís la qüestió perqu considerava que podria no estar subjecte a dret.
