"La marca Catalunya en investigació no depèn d'una persona", assegura Salut
BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
El Govern ha descartat aquest dimecres que la renúncia del director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), Juan Carlos Izpisúa, es degui a motius econòmics, i ha assegurat que la decisió s'ha pres de "mutu acord" entre l'investigador i el patronat del centre.
"Més que una renúncia parlaria de mutu acord", ha precisat el director general de Planificació i Investigació en Salut de la Conselleria de Salut de la Generalitat, Carles Constante, a Europa Press, motivat per la intenció de portar a terme un projecte diferent al centre.
Segons Constante, el nou model per al CMRB està marcat per una "voluntat de transnacionalitat" per situar la investigació tan prop del ciutadà com sigui possible, un context molt diferent del 2004, quan el centre va néixer com a pioner al camp de la medicina regenerativa.
El director de la Conselleria ha assegurat que el CMRB comparteix espai amb altres centres focalitzats en el mateix tipus d'investigació, i ha considerat "convenient" el relleu per donar un nou impuls a la institució i que es converteixi en un referent per al conjunt d'investigadors.
Alhora, ha garantit que es tracta d'una aposta acordada amb el Govern central i el conjunt del patronat, amb el compromís de seguir aportant 1,7 milions d'euros cada any per part de cada Administració.
Constante ha afegit que "la marca Catalunya en investigació no depèn d'una persona" únicament, després d'assegurar que aquesta comunitat és la responsable del 7,8% de la investigació a nivell europeu i el 2,8% a escala mundial, gràcies a un augment de la producció científica de fins al 30% en els últims tres anys.
SALK INSTITUTE
Izpisúa, que també treballa a l'Institut Salk d'Estudis Biològics de La Jolla, a Califòrnia (EUA), i ha publicat al voltant de 200 articles científics, és l'autor d'un estudi sobre la possible creació en el laboratori de "mini-ronyons" a partir de cèl·lules mares, considerat un de les deu fites científiques del 2013 per la revista 'Science'.
El CMRB va sorgir el 2004 com una de les apostes més importants en investigació del Govern de la Generalitat de llavors, format pel tripartit de PSC, ERC i ICV-EUiA, després de l'aprovació el 2003 de la llei de reproducció assistida que va fer possible investigar amb embrions humans i cèl·lules mare.
