BARCELONA, 22 ago. (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern, Oriol Amorós, i el director d'Assumptes Religiosos, Enric Vendrell, han defensat que la Generalitat mantingui el seu paper d'"acompanyament" a les comunitats musulmanes quan es nomeni imams però sense imposar-los, perquè aquestes els triïn, igual que en la resta de confessions.
Ho han dit en declaracions a Europa Press, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona), i després que hagi sortit a la llum que l'imam de Ripoll (Girona) Abdelbaki Es Satty és sospitós de ser el líder de la cèl·lula terrorista que va atemptar el dijous i tingués antecedents penals.
En preguntar-se-li si haurien de prendre's mesures sobre aquest tema, Vendrell ha afirmat que comparteix la sorpresa generalitzada per aquest fet, però es tracta d'un àmbit d'"estricta competència", ja que l'actual sistema legal està precedit pel dret fonamental a la llibertat religiosa, que dona plena autonomia a les comunitats.
Amorós ha afegit que "seria un error desenvolupar mesures que tinguin una presumpció de culpabilitat", i ha remarcat que han estat múltiples les manifestacions de la comunitat musulmana que han condemnat l'atemptat.
"Crec que hem d'acompanyar aquest procés --d'elecció-- respectant la llibertat", ja que ningú acceptaria en d'altres religions que les administracions triessin els líders de culte, i ha lloat el treball constant i discret de la Direcció General d'Assumptes Religiosos en contacte amb les comunitats, que li fan arribar les seves inquietuds.
Vendrell ha defensat que les iniciatives sorgeixin de les mateixes comunitats: "A mesura que passen coses en la nostra societat, les religions van fent aquest procés" d'adaptació i control, com per exemple quan els bisbes van prendre la iniciativa que els religiosos que estan en contacte amb nens hagin de presentar el certificat de penals, en un moment en què la societat debatia sobre els abusos a menors.
En la reunió de representants de la Generalitat i de l'Ajuntament de Ripoll d'aquest dilluns van coincidir a obrir un procés de reflexió i anàlisi sobre què s'està fent i com, i "què és el que potser no s'acaba de fer bé", ha explicat.
S'ha referit a la concentració convocada per la comunitat musulmana catalana el vespre d'aquest dilluns, on van participar 2.500 persones --també d'altres confessions i entitats laiques-- per ser una "demostració del bon clima de convivència interreligiosa present al país".
En preguntar-se-li per l'autocrítica que va demanar la concentració en el seu manifest, ha comentat que han parlat més d'anàlisi que d'autocrítica, ja que actualment no tenen la sensació que una cosa concreta s'hagi fet malament.
En la localitat, on vivien vuit dels terroristes dels atemptats, administracions i entitats es van reunir amb el propòsit de mirar junts de recompondre i superar la patacada" que ha suposat per a Ripoll els fets, ja que es tracta d'una comunitat petita, per la qual cosa la commoció ha estat més gran.
OPTIMISME I CONVIVÈNCIA
Sobre un possible augment de la islamofòbia arran dels atemptats, s'ha mostrat "francament optimista" que es mantindrà el bon nivell de convivència, encara que no nega que fets com els atemptats generen reaccions i rebutjos en què cal treballar, i que alerten per evitar islamofòbia.
Ha destacat que en l'àmbit religiós, Catalunya ha canviat "de forma radical en pocs anys", passant d'una única religió a 13 d'implantades, i on el treball comú entre Generalitat, Ajuntaments i entitats ha construït un molt bon nivell de convivència, sense que s'hagi generat una tensió alarmant.
