Gomendio defensa que modifiquen la distribució dels continguts però no resten competències a comunitats
MADRID, 26 des. (EUROPA PRESS) -
El Govern central aprovarà previsiblement aquest divendres 26 de desembre, a l'últim Consell de Ministres de l'any, el decret que regula els dos nivells, així com el de Formació Professional (FP) de Grau mitjà, segons han informat a Europa Press fonts governamentals.
La secretària d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio, ha defensat, en una entrevista amb Europa Press, que aquests currículums d'ESO i Batxillerat no resten competències a les comunitats autònomes sinó que modifiquen la distribució.
"Abans, un percentatge del currículum de les assignatures el proposava el ministeri i un altre percentatge la comunitats autònomes. Ara ja no és així. Hi ha unes assignatures troncals on el currículum li correspon a l'Estat i hi ha dos blocs d'assignatures el contingut dels quals correspon a les comunitats autònomes. Aquest és el primer canvi important", ha explicat.
L'aprovació dels currículums d'ESO i Batxillerat va ser ajornada a començaments de l'any a petició de les comunitats autònomes però cal donar llum verda al decret perquè la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE) pugui implantar-se en aquests trams a partir del curs 2015-2016.
Una altre dels canvis que ha destacat Gomendio és la composició "molt més esquemàtica" dels currículums, amb la finalitat de donar "més autonomia als centres i als docents" perquè aportin i defineixin els seus continguts.
ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE
A més, la secretària d'Estat subratlla que la norma "no només es refereix al canvi en els continguts", sinó que inclou també els "estàndards d'aprenentatge" definits pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, així com els models d'avaluació que hauran de ser aplicats.
D'aquesta manera, ha assegurat que es pretén promoure una transformació del model educatiu espanyol que "es basa gairebé exclusivament en la memorització dels continguts" a un altre en el qual aquests "continuïn sent importants", però que valori a més competències pràctiques com la resolució de problemes complexos, la integració de diverses fonts i la capacitat crítica per determinar la qualitat d'aquesta informació, treballar en grup o parlar en públic, entre d'altres.
D'altra banda, tot i que finalment l'assignatura de Religió no serà d'oferta obligatòria en Batxillerat, tal com reclama la Conferència Episcopal Espanyola, Gomendio ha assegurat que "han escoltat" les peticions dels bisbes com "amb tothom que ha volgut parlar sobre aquesta qüestió".
Respecte a la polèmica entre el Ministeri i l'escriptor Arturo Pérez Reverte sobre la lectura d''El Quixot' a l'escola, Gomendio ha atribuït les crítiques a "un malentès fruit de la ignorància". "Fins on jo sé, ja hem explicat en quines parts del currículum i en quines matèries s'inclou i com s'inclou", ha assegurat.
"NORMALITAT" EN LA IMPLANTACIÓ DE LA LOMCE
Pel que fa a la implantació de la LOMCE, Gomendio ha valorat la "total normalitat" amb la qual, segons la seva opinió, s'està portant a terme a primer, tercer i cinquè de primària, on ha començat a aplicar-se des d'aquest mateix curs.
En aquest sentit, considera "molt positiva" l'evolució dels centres que ja s'han adaptat, a excepció de Catalunya, on "en principi no s'implementarà en aquest curs acadèmic" i del País Basc, que ha endarrerit la implantació.
Així, ha destacat la recent aprovació en Consell de Ministres de les quantitats de finançament, en la seva majoria procedents del Fons Social Europeu (FSE), que precisaran les comunitats autònomes per implementar l'FP Bàsica en els nous cursos i que ha estat acordada amb les mateixes. "Ja estem en la fase d'acabar la signatura dels convenis i fer les transferències a les autonomies", ha assegurat.
Gomendio ha restat valor a la "resposta" que ha rebut la LOMCE per part del sector educatiu i ha assegurat que el seguiment de l'última vaga d'estudiants "va ser mínim".
En el cas de l'FP Bàsica, que substitueix des d'aquest curs als antics Programes de Qualificació Professional Inicial (PCPI), ha assegurat que la implantació s'està desenvolupant de manera gradual conforme al ritme requerit per cada comunitat a causa del "calat" dels canvis que suposa.
"La transformació de PCPI a FP Bàsica implica coses com que no es poden seguir cursant estudis en els mateixos centres (en alguns casos) on s'estaven cursant, o canvis de professorat", ha concretat.
En aquest sentit, ha indicat que, en les regions on s'ha implantat la demanda ha cobert el 85% de les places ofertes, xifra que considera "un èxit" en el marc d'"una transformació de tal magnitud, la més important des del punt de vista tècnic de l'FP".
Així i tot, ha subratllat que la implantació de l'FP Bàsica, pesi a la seva "importància tècnica" no s'ha portat a terme amb la pretensió que "atregui a una proporció majoritària dels estudiants".
Per contra, ha insistit que la prioritat del Govern és atreure a una major proporció d'estudiants cap als estudis de Grau Mitjà en els quals Espanya "té una enorme deficiència en comparació d'altres països europeus".
"Tenim una proporció baixíssima d'estudiants que als 16 anys elegeixen l'FP de Grau Mitjà i la gran majoria va cap al Batxillerat. És gairebé un 30 % front a un 70 %, arrodonint a brotxa grossa. En la major part dels països europeus és exactament al revés, i justament en aquests països hi ha una taxa d'abandonament educatiu precoç moltíssim més baixa i una taxa de desocupació juvenil moltíssim més baixa", ha insistit.
