Publicat 31/08/2023 11:39

El Govern central ajorna un any la reforma de la Selectivitat

No pot tirar endavant aquest any la nova prova d'accés a la universitat per estar en funcions

La portaveu de la CEF i ministra d'Educació i FP, Pilar Alegria,
Carlos Luján - Europa Press

   MADRID, 31 ago. (EUROPA PRESS) -

   El Govern central ajornar un any la reforma de la Selectivitat per la qual copsa no hi haur canvis en la prova de 2024, segons han confirmat a Europa Press fonts governamentals.

   El Ministeri d'Educació i Formació Professional ha traslladat aquesta decisió a les comunitats autnomes, amb les quals s'ha reunit de forma telemtica aquest dijous. També el Ministeri d'Universitats té previst traslladar la decisió a les universitats aquest mateix matí.

   Encara que el Departament que dirigeix Pilar Alegria va deixar "completament acabada" la tramitació del reial decret de la nova prova d'accés a la Universitat, el Govern central, en estar en funcions, no pot aprovar la reforma al Consell de Ministres, segons han explicat les mateixes fonts.

   Per informar de l'ajornament de la nova Selectivitat, el secretari d'Estat d'Educació, José Manuel Bar, s'ha reunit amb representants de les comunitats autnomes per videoconferncia. A les 11.30 hores tindr lloc, també via telemtica, la reunió del Ministeri d'Universitats amb representants de la Conferncia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

   D'aquesta manera, l'Executiu ha decidit mantenir l'actual prova d'accés a la Universitat i ajornar un any el comenament del període transitori del nou examen, que estava previst que comencés el 2024 per estar definitivament implantat el 2028.

   A causa de la convocatria anticipada d'eleccions generals, el Ministeri va decidir paralitzar l'aprovació del reial decret de la nova prova d'accés a la Universitat per "responsabilitat", en entendre que era "més lgic" que ho tragués avanci el nou Govern central. Ara, a causa que no pot aprovar el decret en estar en funcions, ha decidit ajornar un any la nova Selectivitat.

   Per tant, la propera prova d'accés seguir el mateix model que la del curs anterior, el reial decret del qual establia que cadascuna de les proves conté preguntes obertes i semiobertes que requeriran a l'alumnat de capacitat de pensament crític, reflexió i maduresa. A més d'aquests tipus de preguntes, en el model actual es poden utilitzar també preguntes d'opció múltiple, sempre que a cadascuna de les proves la puntuació assignada al total de preguntes obertes i semiobertes de com a mínim el 50 per cent.

   En el model de prova actual, les preguntes d'opció múltiple tenen "una sola resposta correcta inequívoca i que no exigeixen construcció per part de l'alumnat, ja que aquest es limitar a triar una d'entre les opcions proposades". Per la seva banda, les semiobertes són preguntes "amb resposta correcta inequívoca i que exigeixen construcció per part de l'alumnat", una construcció que "ser breu, per exemple, un nombre que dóna resposta a un problema matemtic, o una paraula que completi una frase o doni resposta a una qüestió, sempre que no es faciliti un llistat de possibles respostes".

EL PROJECTE DE REFORMA DE LA SELECTIVITAT

   Per la seva banda, el projecte de reial decret pel qual es regulen les característiques bsiques de la nova prova d'accés a la Universitat i s'estableix el procediment de clcul de la qualificació d'accés, publicat el passat mes de febrer i finalment ajornat un any, el Ministeri d'Educació i Formació Professional va eliminar la prova de maduresa i les preguntes tipus test que inicialment tenia previstes per a aquesta nova prova.

   Així mateix, Educació augmentava el temps de realització dels exercicis en la nova prova, passant de 90 minuts a 105 minuts, ja que, segons justificava el departament dirigit per Pilar Alegria, "es té en compte la lectura de l'exercici, la seva anlisi i producció".

   Un altre dels canvis que inclou el projecte de reial decret és que els alumnes, al moment de matricular-se a la prova d'accés, triaran entre examinar-se d'Histria d'Espanya o Histria de la Filosofia. A més, en les comunitats amb llengua cooficial s'afegeix un examen de llengua prpia.

PROVA PILOT DE LA NOVA SELECTIVITAT A 50 COLLEGIS

   Amb l'objectiu de posar a prova la nova Selectivitat, el Ministeri va realitzar el passat mes de mar un prova pilot en 50 centres de totes les comunitats autnomes espanyoles, Ceuta i Melilla, a excepció de les governades pel PP i Aragó i el País Basc. Aquesta prova pilot incloa exercicis menys memorístics que reflecteixen situacions de la vida quotidiana.

   Segons les guies de correcció dels exmens pilot de la nova prova d'accés a la Universitat, publicades per Educació, la nova Selectivitat descomptaria 0,25 punts per cada error ortogrfic i les titlles explicarien com a mitja falta.

   Així, en la guia corresponent a la prova de Llengua Castellana i Literatura, s'indica que "la qualificació de cada exercici ser sempre 0; 0,25; 0,5; 0,75; 1; 1,25; 1,5; 1,75; 2; 2,25 o 2,5 punts, fins a un total de 10 punts" i s'especifica que es descomptaran 0,25 punts per cada error ortogrfic; les titlles seran considerades com a mitja falta, i tots els altres casos (majúscules, estrangerismes, signes d'exclamació i interrogació) es computaran com una falta. A més, els errors repetits solament descomptaran una vegada.

   En la guia es proposa que, quan la resposta de l'alumne sigui millorable o contingui errors, es qualifiqui amb una puntuació de 0,25, per exemple, davant la pregunta d'elaborar un text expositiu-argumentatiu, encara que la presentació no s'ajusti "en absolut al format proposat", tingui "una extensió inferior a la requerida", no s'ajusti al tema o contingui "vocabulari inadequat, insuficient" i amb "abundants errors gramaticals".

   En suma, la guia assenyala que "s'estendr a una valoració conjunta positiva sempre que el text tingui uns mínims de coherncia i cohesió, així com una certa correcció expressiva".

Contingut patrocinat