Respon a la "deute històric de Catalunya" per l'exili fruit de la Guerra Civil
BARCELONA, 28 gen. (EUROPA PRESS) -
El Govern ha aprovat aquest dimarts el primer Pla de Protecció Internacional a Catalunya per donar resposta a l'"obligació moral" de protegir als col·lectius de persones perseguides, com sol·licitants d'asil, persones torturades i menors no acompanyats.
Ho ha anunciat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, que ha concretat que el pla estableix els principis per protegir a les persones "amb temors fundats a ser perseguides en els seus països d'origen o de residència habitual" per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un grup social, gènere i orientació sexual.
Concretament, el pla identifica nou col·lectius: sol·licitants d'asil, menors no acompanyats perseguits, víctimes de tràfic de persones, membres de desplaçaments massius, persones torturades, defensors dels drets humans, escriptors perseguits, desplaçats per reassentaments i apàtrides.
El pla inclou l'impuls de propostes de millora del règim jurídic d'aquests col·lectius, actuacions de formació i informació, l'acollida i la participació coordinada en reassentaments en casos d'afluència massiva de persones desplaçades.
Les mesures es dirigeixen a les persones perseguides, però també al conjunt de la societat catalana, amb l'objectiu que tinguin consciència "sobre la necessitat d'incidir política i socialment davant dels conflictes internacionals que provoquen les diferents formes de persecució", ha dit Munté.
Ha afirmat que la iniciativa respon al "deute històric de Catalunya amb la comunitat internacional pels milers de catalans que van patir l'exili després de la Guerra Civil".
"Es tracta d'una obligació d'obertura democràtica que passa per captar els problemes socials i les crisis humanitàries que hi ha en el món" per donar-los resposta, ha afegit, i ha recordat que la protecció internacional engloba el dret d'asil, el refugi, la protecció subsidiària, el reassentaments i la protecció temporal.
AJUDA EN CONFLICTES
La Generalitat va col·laborar el 1985 en l'acollida de refugiats de Bòsnia durant la Guerra dels Balcans i el 1999 en l'ajuda a refugiats kosovars; a més, ha ofert suport financer a les organitzacions més actives del sector i ha col·laborat amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unitat per als Refugiats (Acnur).
El pla aprovat aquest dimarts s'inspira en un document de bases previ fruit d'un grup de treball de la Taula de Ciutadania i Immigració, òrgan col·legiat de la Generalitat que canalitza la participació de la societat en les polítiques públiques de gestió de les migracions.
