La selecció dels voluntaris és més exigent i l'experiència trencarà diversos estereotips
BARCELONA, 24 des. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat ha aparellat els primers 40 nens i adolescents migrats sense referents familiars amb els mentors voluntaris que es van apuntar al programa de mentoria de refugiats, i als quals han recorregut davant del repte de la inclusió social dels menors estrangers --coneguts com Mena--.
En una entrevista d'Europa Press, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha detallat que es tracta d'una prova pilot amb 30 joves de Barcelona i 10 de Girona: "Veurem com funciona durant dos mesos i al febrer multiplicarem el projecte, si tot va bé, per molt més".
Amb l'objectiu de "ser prudents i començar a poc a poc", el programa es posa en marxa amb un màxim de tres menors per centre per garantir que hi hagi un bon seguiment, que es pugui renovar i que els nois i noies que hi participin en tinguin realment ganes, perquè és un programa voluntari, no obligatori.
Al programa, iniciat l'any passat, s'hi han inscrit 2.753 voluntaris, entre els quals se n'ha format 1.041 per a aquesta tasca d'acompanyament i, d'aquests, 326 han arribat a ser mentors actius per 209 refugiats.
En la seva experiència amb demandants d'asil, aquest programa ha demostrat que, amb la mentoria, "l'accés a l'aprenentatge de les llengües i a la feina és més ràpid", així com el fet de solucionar qualsevol problema quotidià davant de les administracions, dels serveis públics, de busca feina i habitatge amb el qual es troben aquestes persones.
Amorós ha assegurat que és un programa d'èxit que han de continuar mantenint, encara que la seva implementació ha estat envoltada "d'obstacles jurídics a causa del 155, obstacles molt pesats", i ha augurat que el programa creixerà, però que fins ara no s'ha pogut perquè les entitats tenen certa sobrecàrrega de gestions administratives.
VIVÈNCIA "SENSE FILTRES"
Aplicat en menors no-acompanyats, el programa té un objectiu diferent: és un altre tipus de beneficiari que, a més, és menor, per la qual cosa el procés de selecció de mentors ha de ser "molt més exigent des del punt de vista de l'anàlisi psicològica", i si bé en refugiats es treballa amb grups, en menors són un voluntari i un beneficiari.
Amorós ha assegurat que serà molt positiu tant per la millora en l'autonomia personal que aporta el projecte, com perquè permet "que hi hagi catalans que, a partir d'una experiència directa, es formin una opinió personal sobre què és el refugi o què és ser un jove que migra sol".
Veuran aquestes realitats "directament, sense filtres d'estereotips, sense filtres de distorsions que pugui haver-hi a les xarxes socials, en els mitjans de comunicació i en les opinions polítiques" una vivència directa que gairebé sempre produeix una empatia important i trenca els estereotips.
En menors no-acompanyats, el Govern ha emprès també un recurs de famílies d'acolliment, tant extenses --familiars llunyans-- com alienes --famílies altruistes--, que s'han iniciat amb 12 perquè es tracta d'un recurs que aspira a ser permanent i que consisteix a acollir els nens a la família, mentre que els mentors només comparteixen unes hores a la setmana.
Entre els diferents programes de mentoria a Catalunya, el més nombrós és el que posa estudiants universitaris a acompanyar els alumnes de secundària dels barris amb vulnerabilitat social i "ajuda a ampliar l'horitzó dels estudiants sense referents universitaris al seu entorn", i augmenta així l'expectativa de trajectòria acadèmica, sense la qual és impossible aconseguir un èxit acadèmic.
