El secretari d'Universitats, obert a graus de 3 i 4 anys de la mateixa denominació
BARCELONA, 5 gen. (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Universitats de la Generalitat, Francesc Xavier Grau, ha advocat per permetre més flexibilitat en el desenvolupament d'ofertes formatives a la universitat, i veu excessiva rigidesa en la definició dels graus, msters i postgraus: "No és grau si és de 180 o 240 crdits; ho és si compleix les competncies".
En una entrevista d'Europa Press, ha dit que hi ha massa normativa en la llei estatal que defineix qu són graus o msters, la seva durada, les atribucions i directrius d'algunes titulacions, i la diferenciació entre títols oficials i no oficials, "característiques de sistemes anteriors i que no són massa homologables internacionalment".
Ha defensat permetre a les universitats més autonomia i que els criteris per definir qu és un grau o un mster només estiguin marcats pels descriptors de Dublín, que "tothom entén competencialment", mentre que, segons ell, un excés de normativa posa limitacions a desenvolupar ofertes formatives.
Grau ha adms que no depn de la Generalitat i que no canviar a curt termini, per ha remarcat que, quan existeix la generació millor formada i demandada nivell internacional, es dóna la paradoxa que a Catalunya el teixit productiu diu que "falten titulats" en diversos mbits i hi ha un desajustament en els perfils formatius.
Mantenint la qualitat de l'oferta formativa en graus i msters, ha advocat per permetre que existeixin uns altres de perfil més profesionalizador i "obrir-se a una programació més flexible".
CARRERES DE TRES ANYS
També ha dit que est uniformitzat que els graus siguin de 240 crdits amb la possibilitat que siguin 180, per "el sistema no est admetent, són excepcions", i ha apostat per normalitzar que existeixin graus de tres i quatre anys, alguna cosa en el que pot jugar un paper l'equiparació del preu dels crdits de grau i mster que propugna.
"Tot és possible; deixem que sigui possible", i ha destacat que els sistemes evolucionen intelligentment, per la qual cosa s'ha mostrat obert al fet que hi hagi graus de tres i quatre anys de la mateixa denominació i objectius formatius, mentre siguin acreditables i transportables internacionalment.
Per ell, l'ordenació en tres o quatre anys dependr de l'entorn i del que l'universitat pugui oferir, i creu que al debat dels graus de 180 o 240 crdits s'ha fet qüestió "possiblement interessada" d'aquesta diferncia de 60 crdits.
"No veig cap raó funcional en aquesta diferncia quan al món trobes carreres de tres i quatre anys al mateix país en diferents universitats", ha dit el secretari, i ha recordat que abans Química es podia estudiar en quatre o cinc anys a Espanya.
A més ha ressaltat que l'important és fixar-se en la funcionalitat del grau i del mster, i que siguin acreditables internacionalment: "No són necessries més regles del joc".
