Assegura que el diàleg amb la comunitat educativa mai s'ha trencat, tot i que "una altra cosa" és que hagi estat "productiu"
MADRID, 23 febr. (EUROPA PRESS) -
La secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, ha demanat que quan es cridi a una cosa "tan seriosa" com una mobilització es faci, "almenys", per raons "serioses" i que tinguin relació amb la realitat, referint-se a la vaga convocada pel Sindicat d'Estudiants aquest dimecres i dijous en contra del decret de flexibilització de graus universitaris.
Durant un esmorzar informatiu d'Europa Press, patrocinat per UNIR i Funciva, la secretària d'Estat ha assegurat haver desmuntat totes les "consignes" en les quals es recolza la vaga i ha assenyalat que sempre hi ha una constant. "Fem el que fem, s'interpreta com una privatització de l'ensenyament públic, ja sigui en l'àmbit universitari o no universitari --ha subratllat--. Honestament, per més que hi pensem no aconseguim entendre'l més enllà que sigui un missatge molt demagògic".
En aquest sentit, ha insistit que les propostes que ha fet el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, tant a la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE), com en l'àmbit universitari, "afecten per igual tots els models, tant el públic com el privat". "Ja que al nostre país, tant en l'àmbit universitari com en el no universitari, el model fonamental és el públic, entenem que si un model es veurà afavorit és el públic", ha recalcat.
Alhora, ha recalcat que ni els graus de tres anys impliquen menor formació, ni impliquen que s'hagi d'anar en més proporció a estudiar un màster, ni que els màster hagin de ser de dos anys. Tot i que no s'ha atrevit ha augurar el seguiment de la vaga, Gomendio ha assenyalat que "en general", el nombre d'assistents a aquest tipus de vagues s'ha reduït al llarg dels últims tres anys. "Només falta que jo digui que no hi anirà ningú perquè animi tot el món a anar-hi", ha assenyalat.
Preguntada per una possible ruptura al diàleg entre el Ministeri i la comunitat educativa, Gomendio ha assenyalat que amb professors, directors, rectors, docents, membres de partits polítics i representants sindicals "s'ha mantingut el diàleg des del primer dia i mai s'ha tallat". "Una altra cosa és que aquest diàleg hagi estat productiu", ha apuntat.
"En el cas de la LOMCE es va insistir a negar la més important, és a dir, que el plantejament era que no calia una reforma educativa, per tant, no estaven disposats a tractar cap tema en concret de la reforma educativa (...). Des del moment en què ja no es va voler, des dels representants de la resta de partits polítics, entrar a discutir altres detalls, com poden ser els pilars de la reforma, el debat va ser poc fructífer. Això ho he de reconèixer", ha explicat.
De la mateixa manera, ha indicat que les trobades amb rectors ja duren dos anys, temps en el qual s'ha constatat que "en les qüestions de fons" les dues parts estaven d'acord. "I en les que no, hem, com en els temps, flexibilitzat en la mesura dels possible", ha afegit.
PETICIONS DELS RECTORS
Durant la seva intervenció, també ha tractat les últimes propostes realitzades pels rectors, com la rebaixa de les taxes dels màsters perquè no hi hagi desigualtat. En aquest sentit, Gomendio ha explicat que és un tema sobre el qual es pot debatre. De fet, ha indicat que Catalunya "ja va anunciar que en aquells casos on un grau de tres anys vagi acompanyat d'un màster de dos, es pot preveure que el primer any de màster mantingui les mateixes taxes que els graus".
Els rectors també han sol·licitat un model de finançament basat en els resultats i no en el nombre d'alumnes, una posició que el Ministeri d'Educació estaria disposat a "coordinar" en diàlegs amb les autonomies -que són les que financen-- i els centres, tenint en compte, segons ha assegurat Gomendio, que el seu departament "sempre ha defensat aquest tipus de model, per la senzilla raó que és el que predomina als sistemes universitaris de qualitat" d'altres països.
Finalment, preguntada per les beques Erasmus, Gomendio ha defensat el canvi fet durant aquesta legislatura, ja que es deu al fet que "Europa ha modificat les condicions". Així, ha indicat que abans la UE donava als alumnes 100 euros, xifra que el Govern espanyol completava amb una altra quantia. "Precisament, per evitar casos com l'espanyol, Europa dóna ara 250 euros i posa una forquilla perquè cada país se situï, que en el cas del programa Erasmus Plus, són 350 euros més", ha assenyalat Gomendio.
D'altra banda, es troba el programa 'erasmus.es', que busca "incentivar l'excel·lència" i es concedeix a alumnes amb bons resultats acadèmics i un bon nivell d'idiomes que "garanteix que aprofitaran" els estudis.
