Publica 'Franco. El dictador que moldeó un país'
BARCELONA, 13 jul. (EUROPA PRESS) -
El periodista i historiador britànic Giles Tremlett explora el "sistema de control social" del dictador Francisco Franco en la biografia 'Franco. El dictador que moldeó un país' ('Franco. El dictador que va modelar un país'), en la qual s'endinsa en les complexitats de la seva personalitat i el personalisme del règim, quan es compleix 50 anys de la seva mort.
"Per mi el franquisme, en el fons, no és un projecte polític perquè manca d'ideologia. La ideologia flirteja amb el feixisme, l'imperialisme i l'autarquia, però no perduren en el temps. Acaba sent un sistema de control social", ha explicat en una entrevista d'Europa Press.
Ha subratllat que això ho aconsegueix al principi a força de violència i terror després dels afusellaments dels primers anys, i el control absolut de la premsa per a la propaganda i el del sistema educatiu que "va creant generacions que només han conegut la versió franquista del món i de la història d'Espanya".
Tremlett ha dit que Franco aconsegueix en bona part el que vol gràcies un "poble apàtic en l'àmbit polític" i una oposició interna molt feble.
L'autor ha afirmat que el paper de l'Església catòlica va ser important com a suport a Franco en un inici, atès que el va elevar a la "categoria de croat" i que per al dictador va servir de justificació per tot el que feia, però que a partir del Concili Vaticà II va canviant i part d'ella es deslliga.
"Crec que a l'Església es pot criticar la seva actitud en els anys 30, però que jo sàpiga són els únics que després demanen perdó", ha sostingut.
"AUTOCOMPLAENÇA"
Tremlett, resident a Madrid, ha assegurat que Franco és un personatge "molt pla, amb una seguretat brutal en si mateix fins a l'autocomplaença. No canvia mai en el seu pensament", i ha considerat que va ser un desastre per a l'economia espanyola.
Ha afirmat que com a britànic i la distància que això suposa respecte al personatge ha pogut ficar una mica de pausa i distanciar-se dels extrems i del concepte del Franco mediocre: "Sí que ho és a intel·lectualment, però militarment no ho és. No és que tingui ideologia política, però té una capacitat de comandament molt desenvolupada i eficaç", ha sostingut.
Ha afirmat que en el procés de documentació, a més dels arxius, ha utilitzat com a font la premsa estrangera perquè en ella hi ha descripcions que no es troben en la local per la llei de premsa vigent fins al 1966 i les restriccions posteriors: "Si vols trobar la veritat o acostar-t'hi, la trobes millor a la premsa estrangera. Aquí era tot propaganda".
COMANDAMENT COM "UNA COSA ABSOLUTA"
Ha dit que en la mentalitat de Franco juga un paper molt important el seu pas per Àfrica, ja que considerava els integrants de l'exèrcit i la legió com a exemplars, que li pot permetre el seu desig de "fer Espanya gran una altre cop" en una mena de síndrome postimperial després de la pèrdua de les últimes colònies.
Tremlett ha afirmat que Franco es va apuntar al cop d'estat en l'últim moment perquè a ell el que li interessa és "únicament la seva carrera militar i com arribar a ser el número u, que és la seva obsessió".
Ha afirmat que Franco concebia el comandament com "una cosa absoluta", i per això aconsegueix tot el poder després del cop d'estat militar en poques setmanes, i el manté d'aquesta manera durant el règim.
Tremlett ha assegurat que en els últims anys del franquisme "torna als seus orígens" amb un règim obsessionat amb el País Basc i la repressió de les vagues i que no es deixa influir per les pressions de l'estranger.
TRANSICIÓ
L'autor, que anteriorment havia escrit llibres sobre Isabel la Catòlica o les Brigades Internacionals, ha afirmat que la Transició no es pot considerar modèlica i que es troba amb un poble "obedient", i ha lamentat que no es fes un judici històric del règim com van fer altres països.
Ha considerat així mateix tenir la sensació que el govern passarà "de puntetes" per la commemoració del 50è aniversari de la mort del dictador.
