Actualitzat 18/10/2018 13:28

La Generalitat vol augmentar la vacunació gripal en els sanitaris per sobre del 23% actual

Salut Pública veu limitades les 'antivacunes' a Catalunya i destaca que vacunar és "responsabilitat social"

Vacuna
ORGANIZACIÓN DE SALUD PANAMERICANA

BARCELONA, 18 oct. (EUROPA PRESS) -

La Conselleria de Salut de la Generalitat promourà la vacunació de la grip en el personal sanitari durant la campanya d'aquesta temporada, amb l'objectiu d'augmentar la cobertura del 23% actual, i amb l'objectiu "ideal" d'arribar al 40% per millorar la protecció individual i evitar contagis en la població, ha explicat en roda de premsa aquest dijous el secretari de Salut Pública, Joan Guix.

Els professionals sanitaris tenen una incidència d'aquesta infecció entre tres i cinc vegades més gran que en la població general, i calculen que estan relacionades amb la transmissió d'un 10% dels casos de grip, davant el qual Guix ha reiterat que es tracta d'una malaltia que "no és banal", és un problema de salut pública i afecta entre el 5% i el 20% de la població.

La sotsdirectora de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha destacat que volen emular l'assoliment de l'any passat, quan es va promoure la vacunació en embarassades, la qual va augmentar del 5% al 22,7%: "Això mateix és el que volem assolir aquest any en els professionals sanitaris", als quals conscienciaran per augmentar la seva percepció de risc.

La campanya de vacunació s'iniciarà el proper dilluns i es distribuiran 1.202.950 milions de dosis de vacunes --un 68% més que el 1994--, amb un pressupost de 4,3 milions, i centres de vacunació, com els d'atenció primària (CAP), la promouran de manera "programada i oportunista", sobretot en col·lectius de risc.

Durant la temporada passada es van registrar a Catalunya 1.306 casos greus de grip i 175 defuncions, davant dels 605 casos greus i 90 morts de la temporada anterior, davant el qual Guix ha observat que va haver-hi més casos però amb una taxa de letalitat més baixa, i ha afegit que un 64,5% no estava vacunat, una proporció semblant.

DOS CEPS NOUS

Aquest any la vacuna comptarà amb tres ceps, i dos dels quals --una del tipus A i una altra del B-- s'han canviat respecte a la temporada anterior --quan es va canviar una de les tres, del tipus A, que és la que es manté en aquesta ocasió--, i Guix ha destacat que es tracta d'un virus que muta, per la qual cosa tenen en compte la seva forma de finals de temporada.

Recomanen vacunar persones amb risc de complicacions -més grans de 60 anys, malalts crònics i embarassades--, de transmetre la grip a persones d'alt risc --treballadors de centres de salut i sociosanitaris, i cuidadors-- i persones que duen a terme serveis essencials per a la comunitat --policies, bombers i protecció civil-- així com les exposades a animals com ara aus i porcs.

La vacuna protegeix entre un 70% i un 90% els adults crònics, però la principal raó per vacunar és perquè redueix la mortalitat i les complicacions, i Cabezas ha observat que seguiran promovent la vacunació en embarassades, de la mà de ginecòlegs i llevadores: "Si s'aconseguís el 30% de la cobertura estaria molt bé".

Guix ha destacat que entre el 30% i el 50% dels infectats no presenten símptomes, al qual la vocal del Col·legi de Metges de Barcelona (Comb) Magda Campins, ha afegit que comença a ser contagiosa un dia abans de presentar els símptomes, per la qual cosa ha donat suport a la necessitat de vacunar els sanitaris i sociosanitaris, per "responsabilitat ètica".

Ha citat un estudi observacional en centres sociosanitaris escocesos que va detectar que, quan els professionals estaven vacunats, la mortalitat baixava al 10%, davant del 17% de centres en els quals no ho estaven, i un assaig clínic francès va registrar una disminució semblant, del 22% al 12%.

Campins ha observat que sovint no es vacunen per la falta de sensació d'estar en risc, i des del Col·legi d'Infermeres de Barcelona (Coib), el vocal Enric Mateo ha coincidit que la vacuna evita "ser factors de la transmissió de la malaltia, amb tot el que comporta", i ha posat en valor la feina de les infermeres en la custòdia de l'1,2 milions de vacunes, cuidant la cadena del fred.

1,2% DE PARES RETICENTS

Quan li han preguntat pel moviment 'antivacunes', Guix ha explicat que encara que ha crescut, és limitat, i els preocupa per la falta de fonament, perquè les reaccions adverses són mínimes i molt inferiors a les que comportarien les malalties, i ha destacat: "Més enllà d'una protecció individual, és una responsabilitat social i solidària".

Sobre si han detectat que hagi augmentat el nombre de pares reticents a vacunar als seus fills per motius no-mèdics, el responsable de Salut Pública ha observat que "no té gaire difusió", encara que segueixen treballant contra això, i Campins ha xifrat en 1,5% els casos de reticències no-mèdiques --ideològiques o religioses-- detectats pels pediatres.

Cabezas ha afegit que els percentatges de cobertura continuen molt alts, la qual cosa va permetre, per exemple, que els brots de xarampió a Europa no es notessin en l'Estat perquè la població estava vacunada per sobre del 95%, i aquesta xifra mostra un alt grau de confiança pel qual els comitès de bioètica recomanen no fer-les obligatòries.

Sobre la celebració d'una conferència a Balaguer (Lleida) que va promoure l'ús d'un medicament il·legal contra l'autisme, Guix ha considerat "enormement arriscat" promoure solucions pseudocientífiques i ha recordat que la Conselleria ha obert un expedient sancionador.

Contingut patrocinat