Pren el relleu als ajuntaments i espera arribar a tots els centres d'aquí a deu anys
BARCELONA, 19 des. (EUROPA PRESS) -
La Conselleria d'Educació de la Generalitat posarà a disposició de les xarxes de centres educatius el coneixement i l'experiència del programa de la xarxa Escola Nova 21 per promoure l'actualització del sistema educatiu, gràcies a un acord amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
En roda de premsa aquest dimecres, el secretari de Polítiques Educatives del Govern, Carles Martínez, ha explicat que el departament farà aquesta incorporació progressivament amb l'objectiu d'"impulsar la innovació i la millora educativa per respondre a les necessitats educatives de tot l'alumnat" a deu anys vista, mantenint l'autonomia dels centres.
Així la Generalitat passarà a liderar aquest procés innovador impulsat per les escoles, instituts i els ajuntaments aquests darrers tres anys, i el seu personal assumirà el coneixement generat per la xarxa Escola Nova 21 --formada per mig miler de centres--: "Totes les institucions treballaran conjuntament" per arribar a tots els centres, ha destacat el director d'Escola Nova 21, Eduard Vallory.
S'obrirà un procés de treball conjunt i l'acord durarà fins al 2020, quan Escola Nova 21 s'extingirà, una vegada hagi transferit el coneixement i els procediments desenvolupats a les administracions públiques, en haver aconseguit l'objectiu pel qual es va crear des dels docents i la societat civil: "Catalitzar" el canvi i fer-ho possible.
La Inspecció d'Educació i els Serveis Educatius del departament s'incorporaran en l'acompanyament de les xarxes, fins ara liderades pels municipis, i els inspectors prendran un rol d'ajuda i suport, aniran "a la trinxera" al costat dels centres.
Han participat en l'acte de presentació el president de l'ACM, David Saldoni, i la de l'àrea de Drets Socials i membre del Comitè Executiu de la FMC, Lluïsa Moret, així com les alcaldesses de Sant Vicenç dels Horts (Maria Teresa Aymerich), Montcada i Reixac (Laura Campos), Sant Cugat del Vallès (Carmela Fortuny), Santa Coloma de Gramenet (Núria Parlon) i el de Cerdanyola del Vallès (Carles Escolà).
Els municipis han destacat la proximitat dels consistoris amb les escoles i la seva feina en xarxa, i han demanat a la Generalitat més recursos per a l'educació, entenent-la com una eina de transformació necessària a reforçar després de la crisi i per aconseguir la igualtat i la inclusió social.
MÉS INVERSIÓ EN FORMACIÓ
En una atenció als mitjans, Martínez s'ha mostrat plenament convençuts dels beneficis que comportarà aquesta transició, en la qual volen acompanyar els centres, i ha admès que la despesa més important serà de formació, i encara que desconeix si els pressupostos del 2019 tindran una partida específica, ha assegurat la voluntat d'ampliar la despesa en formació.
En ser preguntat per si serà una qüestió voluntària dels centres, ha dit: "No contemplo que un centre digui que no vol millorar, encara que sí que no vulgui innovar per innovar", perquè en educació és necessari basar-se en evidències científiques, sense improvisar, i ha dit que el plantejament actual acabarà obligant tots els centres a participar-hi.
Ha posat l'acord com a exemple de corresponsabilitat institucional, després d'agrair també la col·laboració a la Diputació de Barcelona, i ha destacat que actualment existeixen diverses xarxes educatives --com la de Xarxa de Competències Bàsiques i la de Qualitat i Millora de la Formació Professional--, que són les que integraran el 'know how' d'Escola Nova 21.
En una anotació a Twitter, la Fapac ha vist alarmant que, en la seva opinió, es posa l'educació pública a mans d'una iniciativa privada, a la qual cosa el secretari ha respost: "Al contrari, en el moment en què el departament anuncia una millora educativa com a política pública no entenc l'acusació de privatització".
Vallory ha celebrat que l'acord persegueix que "qualsevol nen trobi experiències d'aprenentatge actiu", basat en la indagació, i ha desitjat que la iniciativa no sigui un element voluntari sinó que es transformi en sistèmic.
"Volem centres educatius que no competeixin entre ells, que col·laborin entre ells" i avancin junts, amb visió i plantejaments estratègics en educació i els millors professionals per aconseguir els millors resultats, així com directors que liderin els projectes democràticament.
