Publicat 6/5/2019 18:49:22 +02:00CET

La Generalitat es persona en el judici de la propietat de 111 obres d'art de la Franja

El bisbe de Lleida Salvador Jiménez i el dtor.Del Museu de Lleida Josep Giralt
EUROPA PRESS - Archivo

BARCELONA, 6 maig (EUROPA PRESS) -

La Generalitat, a través de la Conselleria de Cultura, s'ha personat en el judici civil per decidir la propietat de les 111 obres de la Franja que es troben al Museu de Lleida, i que se celebrarà els dies 16 i 17 de maig en el Jutjat número 1 de Barbastro (Osca).

Segons ha assenyalat el departament en un comunicat aquest dilluns, la decisió de la Generalitat respon la seva obligació de preservar les competències en matèria de patrimoni cultural", que inclouen la protecció d'aquestes peces i la integritat de la col·lecció, perquè els béns es troben a Lleida.

Sobre aquest litigi, que és previ als béns del Real Monestir de Sijena, la Generalitat ha estat present en les actuacions prèvies del procés perquè forma part del Consorci del Museu, juntament amb l'Ajuntament i la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià.

"UN PAS MÉS"

"Però en el moment d'iniciar-se el judici, la Conselleria de Cultura ha fet un pas més i ha demanat que se li consideri part demandada, juntament amb el Bisbat de Lleida", ha defensat.

L'Arquesbisbat de Barbastro-Montsó va demandar al de Lleida per reclamar la tornada a Aragó d'aquestes obres, que estan protegides per la llei del patrimoni català i que estan a Lleida.

ADQUISICIÓ "LEGÍTIMA"

El Consorci del Museu de Lleida i el Bisbat de Lledia ja van presentar fa un any en els jutjats de Barbastro, per separat, al·legacions contra la demanda del Bisbat argumentant la legitimitat de l'adquisició de les peces i l'unitat de la col·lecció.

El director del Museu, Josep Giralt, va assegurar en aquell moment que "ja hi ha sentències fermes que no s'han tingut en compte que confirmen que el consorci té la potestat de la unitat de la col·lecció de la seva possessió i de la seva gestió".

El museu reivindica que 27 de les 111 peces van ser traslladades en concepte de dipòsit, i assegura que "reconeixent que la propietat d'elles és de l'església de la qual procedeixen, el Consorci no pot atendre la petició de devolució, perquè la llei de Patrimoni Cultural Català no permet disgregar un conjunt de béns artístics protegits com a col·lecció sense l'autorització de la Conselleria de Cultura".

La documentació lliurada llavors incloïa actes d'una notaria de Barcelona que validen les compres que va fer el bisbe Josep Meseguer, que va escriure un dietari en primera persona relatant com va obtenir les obres de la col·lecció del Museu a través de compres i permutes.