BARCELONA, 12 gen. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat ha emès 73.216 informes d'estrangeria des que va assumir aquesta competència el juny del 2011, dels quals s'han descartat 3.782 per qüestions burocràtiques i han estat desfavorables un total de 5.269, el 8,2%, sobretot per desconeixement del català i per residir en habitatges insalubres o sobreocupats.
Segons dades de la Conselleria de Benestar Social i Família de la Generalitat recollits per Europa Press, els informes d'arrelament social --imprescindibles per aconseguir un permís de residència temporal-- protagonitzen la majoria de peticions que rep l'administració catalana, seguits pels de reagrupació familiar.
En concret les xifres acumulades des del juny del 2011 són un total de 38.947 informes per acreditar l'arrelament social, 24.060 per sol·licitar la reagrupació familiar, 8.341 per renovar la reagrupació familiar i 1.868 per renovar la residència temporal.
Per demarcacions, Barcelona concentra la majoria d'expedients (55.748), seguida de lluny per Girona (8.208), Tarragona (4.560), Lleida (3.330) i Terres de l'Ebre (1.370).
Els principals països de procedència dels sol·licitants d'informes són, per aquest ordre, el Marroc, Pakistan, Bolívia, Índia, la Xina, Hondures, Senegal, Paraguai, Colòmbia i Gàmbia, entre molts altres llocs.
CAUEN LES SOL·LICITUDS
Les mateixes dades de la Generalitat revelen una caiguda de les sol·licituds el 2013, amb 5.339 menys que l'any anterior: s'han registrat 3.613 informes d'arrelament menys i una caiguda de 1.543 informes de reagrupació familiar, tot i que han augmentat lleugerament les peticions de renovació de residència temporal, amb 225 més.
Segons la Conselleria, les xifres que constaten una disminució del ritme de sol·licituds "coincideixen amb un descens dels fluixos de nova immigració que es destaca des de l'actual crisi econòmica".
La Generalitat va assumir el 2011 la competència per emetre els informes d'estrangeria --tot i que la potestat de donar papers és de l'Estat-- i va consensuar amb les entitats municipalistes nous criteris perquè els immigrants aconseguissin dictàmens favorables, com les condicions d'habitabilitat de l'habitatge i el coneixement del català i el castellà.
