Cinc cadells han nascut als Pirineus el 2018 i tres ossos han desaparegut
LLEIDA, 29 març (EUROPA PRESS) -
L'equip PirosLife, coordinat per la Generalitat, considera que el vell os Pyros, pare i avi de la majoria dels ossos dels Pirineus, ha mort en no tenir-ne notícies des de principis d'abril del 2017, quan va ser fotografiat a Aran per última vegada.
"Amb 29 anys, uns 80 dels humans, i després d'aquest temps sense rastres, l'equip del PirosLife el considera mort", ha assegurat aquest divendres en un comunicat la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
Coincidint amb l'inici de la sortida de la hibernació de molts dels ossos que habiten als Pirineus, l'equip del projecte PirosLife ha fet balan del 2018, any en qu en total s'han detectat 40 exemplars al Pirineu de Frana, Aragó, Navarra i Catalunya, tres menys que el recompte inicial del 2017.
Entre la quarentena d'exemplars detectats el 2018 n'hi ha cinc de primer any nascuts el 2018, de les femelles Nheu --amb tres cadells--, i Chataigne --amb dos, dels quals un va morir--.
Els tres ossos que han desaparegut durant el 2018 són un cadell de Chataigene, l'os Gribouille, del qual no hi ha rastres des del 2016, i el mascle Pyros.
MASCLE DOMINANT
Pyros ha estat el mascle dominant als Pirineus durant més de 20 anys i els seus descendents sumen 55 exemplars, dels quals 30 són fills directes.
Per trencar amb la dominncia reproductora de Pyros i aportar variabilitat gentica a la població d'ossos dels Pirineus, el 2016 la Generalitat va alliberar Goiat, un os jove provinent d'Eslovnia, perqu els ossos balcnics, del sud d'Escandinvia, i els del sud i sud-oest d'Europa pertanyen a una única línia gentica.
De moment, l'os Goiat, que porta un collaret GPS que permet monitorizar els seus moviments, en aquestes dates de mar continua hibernant.
A més de Goiat, hi ha tres mascles no-emparentats amb Pyros: Nere (d'estirp eslovena, nadiu de l'Aran, i que ha tornat dels Pirineus occidentals), el seu fill Canellito (de mare pirinenca, també provinent dels Pirineus occidentals) i Cautxú (l'únic descendent conegut del mascle Balou).
El seguiment dels ossos dels Pirineus és una de les accions incloses en el projecte PirosLife de consolidació de la població als Pirineus centrals, on hi ha un equip de vuit persones que segueixen els rastres biolgics (pl i defecació) dels plantígrads, i agafen mostres i les analitzen, per valorar l'evolució de la població, amb el suport dels agents rurals.
CMERES I PLS
També duen a terme itineraris per trobar petjades, en els quals hi ha collocats paranys de pl per agafar-ne mostres sistemticament i a més es fa un seguiment amb sistemes automtics de fotografia i vídeo, amb 39 cmeres a Catalunya, 45 a Frana i 22 a Aragó.
La Generalitat coordina el projecte PirosLife de consolidació d'ossos als Pirineus, en el qual també hi participen el Conselh Generau d'Aran, Forestal Catalana SA, la Universitat de Lleida (UdL) i la Fundación Oso Pardo.
