BARCELONA, 3 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Consell Executiu ha acordat aquest dimarts atorgar la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'escriptor Josep Maria Espinàs, al mèdic Joan Rodés i a la supervivent dels camps nazis Neus Català.
"És la màxima distinció de la Generalitat", ha recordat el conseller de Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, que reconeix la trajectòria d'aquestes tres personalitats en la seva lluita per la llengua i cultura catalanes, per la medicina i per les llibertats democràtiques, respectivament.
ESPINÀS, REFERÈNCIA "INDISCUTIBLE"
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) ha escrit novel·les, assajos --entre els quals hi ha una sèrie de rutes a peu--, reportatges i columnes en premsa escrita, i també va ser un dels fundadors del grup Els Setze Jutges, iniciador en els anys 60 de la Nova Cançó, on va compondre i va interpretar temes propis, cançons tradicionals catalanes i adaptacions de temes de Brassens.
"És una de les referències indiscutibles de les lletres catalanes i que ha intervingut de manera molt decisiva en l'extensió de la cultura catalana", ha dit Homs sobre Espinàs, que també ha estat un dels cofundadors de l'editorial La Campana i va posar lletra al costat de Jaume Picas de l'himne del Barça.
APORTACIÓ "MOLT VALUOSA" DE JOAN RODÉS
Joan Rodés (Barcelona, 1938) es va llicenciar en medicina, es va especialitzar en medicina interna i aparell digestiu i va crear el 1968 la unitat d'hepatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, centre del qual ha estat el seu director general entre 2003 i 2008.
"Reconeixem la tasca que ha fet durant més de 40 anys en el món de la medicina i la seva aportació molt valuosa a l'estudi de les malalties del fetge", ha afegit Homs.
NEUS CATALÀ: PER LA LLIBERTAT
Neus Català (Els Guiamets, 1915) va militar a les joventuts comunistes després de la Guerra Civil i, després de la derrota republicana, va haver d'exiliar-se a França, on va col·laborar amb els maquis i la resistència francesa, motiu per la qual cosa va ser detinguda i deportada al camp d'extermini de dones de Ravensbrück i després en altres camps, fins al final de la II Guerra Mundial, i després de ser alliberada va continuar molt implicada en la lluita antifranquista.
A final dels anys 60 va començar a recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades i a recopilar testimonis, que després va recopilar en un llibre publicat el 1984, i actualment manté el seu compromís amb la política militant a EUiA.
Homs ha dit que, amb el reconeixement a Català, es vol destacar el seu compromís amb les llibertats, i ha dit que ell mateix es va desplaçar al lloc on rau per lliurar-li la carta del president Artur Mas on la proposava per al premi, "que ha estat molt ben rebuda per part seva i per la gent que l'acompanya ara mateix".
