Competeixen sis pellícules en catal i 17 en llengua no catalana
BARCELONA, 17 nov. (EUROPA PRESS) -
Els XIV Premis Gaudí celebraran el 6 de mar a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) una gala "diferent i moderna", la cursa per a la qual arrenca aquest dijous amb 59 produccions candidates per a les 22 estatuetes del certamen --23 llargmetratges, 15 curtmetratges, deu documentals, una pellícula d'animació, quatre per a televisió i sis europees--.
En unes declaracions a Europa Press aquest dimecres, la presidenta de l'Acadmia del Cinema Catal, Judith Colell, ha explicat que la nova data de la gala, inicialment prevista per al 20 de febrer, és deguda a una qüestió de disponibilitat de la sala, i que aquesta edició busca "una renovació, un canvi de format" de la celebració.
Així, la gala aprofitar la nova ubicació en un lloc emblemtic com el MNAC per "dialogar amb altres arts, amb la música i el teatre" i acollir diverses actuacions musicals en un escenari situat al centre de la sala, on els convidats estaran asseguts a diverses taules com a mesura de prevenció davant de la pandmia.
Opten pel premi a la millor pellícula del 2021 sis produccions en catal, la mateixa xifra que en l'edició anterior, i una de les més baixes de tota la histria del certamen, només superada per la primera edició dels Gaudí, amb 4 pellícules en catal.
Les sis candidates són 'Sis dies corrents', de Neus Ballús; 'El ventre del mar', d'Agustí Villaronga; 'Visitant', d'Alberto Evangelista; 'El cau', de Pere Solés; 'Cineclub', de Mireia Schrder i Carles Gorres, i 'Tros', de Pau Calpe Rufat.
LAMENTA UN PRESSUPOST MÉS BAIX PER A OBRES EN CATAL
Colell ha advertit d'"un problema greu per la diferncia de pressupost" entre els films en versió catalana i no catalana, ja que les sis produccions catalanes candidates van comptar amb un pressupost mitj de 720.000 euros, mentre que les d'altres llengües van ser de 2 milions.
Per Colell, també hi ha manca d'accés de la dona a llocs de lideratge en les produccions, ja que la presncia de les professionals en el rol de direcció és del "miserable" 31% i 17 de les 59 obres candidates són dirigides o codirigides per dones, tot i que les guionistes superen el 38%.
Ha criticat que els pressupostos amb els quals treballen les dones "són molt inferiors" als dels seus companys homes, un 40% menys, ja que el pressupost mitj de les obres de dones se situa en els 1,3 milions, mentre que les dels homes és de 2,2 milions.
En la categoria de Millor pellícula en llengua no catalana competeixen 17 llargmetratges: '¡Corten!', de Marc Ferrer; '15 horas', de Judith Colell; 'Armugán. El último acabador', de Jo Sol; 'Bajocero', de Lluís Quílez; 'Chavalas', de Carol Rodríguez; 'Donde caben dos', de Paco Caballero; 'Dos', de Mar Targarona, i 'Las leyes de la frontera', de Daniel Monzón.
També 'Libertad', de Clara Roquet; 'El amor en su lugar', de Rodrigo Cortés; 'Mediterráneo', de Marcel Barrena; 'Mia y Moi', de Borja de la Vega; 'Ombligo', de José Val Bal; 'Pan de limón con semillas de amapola', de Benito Zambrano; 'Solo una vez', de Guillermo Ríos; 'Tres', de Juanjo Giménez, i 'Un film dans le rves', de Francesc Alarcón.
EL FOCUS POSAT EN LA DIVERSITAT
En aquesta edició, l'Acadmia, amb Dones Visuals i Collectiu Ficcial, ha elaborat un qüestionari a les produccions inscrites relatiu al gnere, l'orientació sexual, l'origen, la diversitat funcional i la classe, per posar remei a "la barbaritat de la poca diversitat de les pellícules", visibilitzar aquests collectius i poder establir uns estndards obligats per a les produccions candidates.
Aquest dijous arrenca la primera volta de votacions dels premis, que romandr oberta fins l'11 de gener, i la lectura de les nominacions ser el 25 de gener a l'Auditori de la Pedrera.
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER AL 2022
Sobre la partida que preveu el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2022, que destina l'1,3% del total dels comptes del Govern --el 2020 va ser un 1,1%--, Colell ha defensat que "com més, millor" i que l'objectiu conjunt del departament de Natlia Garriga i del sector és assolir el 2% al final de la legislatura.
Tot i que ha evitat fer valoracions mentre encara durin les negociacions, sí que ha demanat agilitat davant d'un moment que veu complicat per a l'audiovisual per l'impacte de la pandmia i ha assegurat que és un sector estratgic "en molts sentits".
