Actualitzat 30/09/2014 12:53

Gairebé 900.000 persones perden el dret a l'assistència sanitària a Espanya des del 2012

Enfermeras
Foto: GVA

Demanen la derogació del decret i una nova llei de Sanitat amb un "ampli consens"

BARCELONA, 30 (EUROPA PRESS)

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha alertat aquest dimarts que un total de 873.000 persones de l'Estat han perdut el dret a l'assistència sanitària en els últims dos anys, després que al 2012 entrés en vigor el decret 16/2012, segons ha informat l'entitat en un manifest, que recull xifres del Govern.

   El decret, que es diu de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut (SNS) i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions, va vincular l'assistència sanitària amb la condició administrativa de l'assegurat, va restringir certes prestacions i va augmentar la càrrega directa per a les persones.

   En el manifest 'Contra l'exclusió sanitària, en defensa de la sanitat universal', el Tercer Sector, que agrupa 4.000 entitats socials catalanes, exigeix la derogació d'aquesta norma i demana l'elaboració d'una nova llei de Sanitat que tingui un "ampli consens" i garanteixi l'accés de totes les persones a la sanitat.

   Adverteix que la població afectada és especialment vulnerable i hauria de gaudir de mesures de protecció sociosanitàries, a més és un col·lectiu que ha contribuït al seu finançament mitjançant els impostos.

   També avisa que la diferent aplicació del decret en les comunitats autònomes i la disparitat de criteris per part dels centres sanitaris "ha deteriorat encara més la cohesió territorial del Sistema Nacional de Salut", i ha convertit l'accés a l'atenció sanitària en un autèntic laberint administratiu.

   Ha detectat que en els supòsits en els quals el decret reconeix el dret a l'atenció --embarassades, menors i atenció d'urgències-- s'han originat nombrosos casos de desatenció sense prendre's cap iniciativa per resoldre els incompliments.

   A més, han apuntat que en desplaçar l'atenció a les urgències es genera un retard diagnòstic i l'agreujament de les patologies, el que "suposa un augment de la despesa sanitària per a la seva atenció", i han recordat que mesures d'exclusió similars en altres països han generat una despesa fins a quatre vegades més gran del que costa una atenció inclusiva.

COMPROMISOS DE PAGAMENT

   El manifest també recull reclams com l'exigència de compromisos de pagament; mantenir els programes de prevencióm, vigilància i control de malalties transmissibles i no transmissibles en sectors de població per evitar brots epidèmics, i alerta de les desigualtats econòmiques i de gènere que genera.

   Han recordat que aquesta reforma contravé estàndards internacionals de Drets Humans d'organismes com l'ONU i el Consell d'Europa, que han instat l'Estat a garantir l'accés a l'atenció sanitària a les persones immigrants, independentment de la seva situació administrativa, i han demanat que s'avaluï l'impacte del decret en termes de Drets Humans.

   També recull dos actes del Tribunal Constitucional (TC) que apel·la la importància singular en el marc constitucional del dret a la salut, a la integritat física i a la conveniència d'evitar riscos per a la salut del conjunt de la societat, la qual cosa "no pot ser desvirtuada per un eventual estalvi econòmic que no ha pogut ser concretat".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés