BARCELONA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
El fundador de la Comunitat de Sant'Egidio, Andrea Riccardi, ha apostat per obrir vies legals cap a Europa per als migrants d'Àfrica, seguint l'exemple dels corredors humanitaris per a refugiats d'Orient Mitjà que ha impulsat l'entitat a Itàlia i als quals s'ha sumat França, Bèlgica i San Marino. Ha cridat Espanya a obrir-se per ser el país més proper al continent.
A l'esmorzar-col·loqui de Barcelona Tribuna, organitzat per La Vanguardia, AED i la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País (Sebap), quan li han preguntat pel fet que a l'Estat no s'han impulsat corredors mediterranis, ha reflexionat sobre que és un problema d'opinions polítiques, ja que ha vist voluntat en la societat i l'Església.
"Espanya ha fet molt sobre la qüestió migratòria", ha reconegut. Però ha dit que com a estranger i com a europeu opina que podria ser una mica més generosa, i que és conscient que pot haver-hi certa sensació d'invasió, però que els murs no eviten les migracions i és necessari fer una política d'obertura cap a Àfrica.
Ha esmentat la migració de la guerra de Síria --tan llarga com la II Guerra Mundial-- i la de joves de la banya d'Àfrica. També ha defensat els corredors humanitaris com a via per evitar les màfies de tràfic de persones, sobre les quals ha dit que es calcula que comencen a guanyar més diners que les de drogues, a més d'atrocitats que pateixen els refugiats en països com Líbia, on es venen en mercats d'esclaus.
L'historiador també ha lamentat els 25.000 migrants morts al Mediterrani des del 2015: "Crec que que el que passa ha de replantejar la política europea i dels països àrabs" i els africans, i sobre aquests dos últims ha dit que també tenen responsabilitats.
Ha afegit que els corredors humanitaris no consisteixen només a "deixar entrar" sinó que és necessari treballar també per a la integració, i per la seva feina a Itàlia ha detectat que és clau la llengua, seguida de l'ensenyament per als menors i la feina per als adults.
En el torn de preguntes, ha explicat que li ha transmès al cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que els italians no són nacionalistes: "Només a la taula, quan veiem altres pobles que no mengen tan bé", ha bromejat, i ha afegit que sent un gran orgull per la feina d'acolliment que ha fet el seu país en els últims anys.
"Hem de crear aviat una Europa més cohesionada", amb polítiques comunes exteriors, i ha criticat que cada país s'hagi de fer càrrec dels migrants que arriben a les seves portes, ja que, per exemple, mai arribaran a Luxemburg.
Després d'oferir una conferència, presentat pel director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, ha estat preguntat per si hi ha alguna possibilitat que la seva comunitat pugui intervenir entre Catalunya i la resta d'Espanya, a la qual cosa ha respost: "Crec que per fer una mediació fa falta l'interès d'ambdues parts, i em sembla que no hi ha l'interès de dues parts".
PETICIÓ DE LA GENERALITAT
Ha dit que li ha arribat a través de mitjans de comunicació que hi havia un interès de la Generalitat, però que no s'han donat les condicions per a una mediació, i ha recalcat que històricament no han realitzat mediacions dins d'Europa, encara que sí que són presents a Barcelona i a Madrid en accions socials.
"El meu desig és que es trobi un camí de diàleg, en el qual les diferents aspiracions trobin un lloc en el marc europeu", sobre el qual ha dit que és imprescindible.
"No parlaré de Catalunya i Espanya, però crec que els europeus hem de mirar els grans problemes del món", ha mantingut, amb referència al problema migratori. A més, ha dit que estima Catalunya, la visita sempre i ha seguit amb preocupació la problemàtica, mentre que també li agradaria saber quin és el secret de Barcelona per haver-se convertit en el mite que és actualment a Itàlia, sobretot per als joves.
