Trenca el mite de Villèlia més enllà de la seva obra amb bambú i descobreix a García-Álvarez
BARCELONA, 5 abr. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Vila Casas dedica una exposició al crític d'art, pensador, compositor i poeta Juan Eduardo Cirlot, considerat "altaveu" de l'informalisme català i internacional gestat a París, ha explicat el comissari de la mostra, Joan Gil.
L'exposició 'Cirlot i els artistes a l'entorn del Correu de les Arts 1957-1962' es podrà veure fins al 28 de maig, i se centra en els anys en què es va publicar la revista, considerat un document de referència per estudiar l'art d'avantguarda en la Barcelona dels anys 60.
En la mostra, es poden consultar articles del teòric del simbolisme, del surrealisme, l'art abstracte i l'informalisme, acompanyats d'obres de 23 artistes informalistes del citat període en què destaquen Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Romà Vallès i Jordi Curós.
Cirlot (Barcelona, 1916-1973) és el fil temàtic de l'exposició, en què també es poden veure obres d'Antonio Saura, Josep Maria Subirachs, Nadia Werba, Daniel Argimon, Lluís Bosch, Hsiao Chin, Alfons Mier, Carles Planell, Amèlia Riera, Agustí Puig, Enrique Tábara, Joan Vilaseca i Jean Baptiste Chéreau.
"Sense Cirlot no es pot entendre l'informalisme a Catalunya", ha subratllat el comissari sobre la figura del crític --del que l'any passat es va celebrar el centenari--, que va mantenir una estreta relació amb alguns artistes informalistes a través de la publicació del 'Correo de las Artes'.
En una altra exposició, la fundació vol trencar el mite que embolica la figura de l'escultor Moisès Villèlia, més enllà dels seus treballs amb el material del bambú, han explicat els comissaris Glòria Bosch i Nahum Villèlia --fill de l'artista--.
INFLUÈNCIES DE GAUDÍ I JUJOL
Villèlia, molt vinculat amb l'artesania, va estar molt influenciat per Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol --de fet, el seu pare va treballar d'artesà per a Gaudí--, i va voler experimentar amb materials escultòrics que no anessin els clàssics marbre, bronze i pedra.
El fill de l'artista ha ressaltat que el seu pare va començar a treballar amb 'materials oposats' com escuradents, laca d'ungles, una carabassa o el tronc d'una ceba deu anys abans de néixer l'art povera, en què se li ha volgut encasellar.
El món de l'artista va ser molt ric i immens, i no se li pot encasellar en un moviment concret solament, ha reivindicat sobre l'obra de Villèlia, les peces de la qual han conquistat un nou espai de 600 metres quadrats de l'Espai Volart, que a l'octubre inaugurarà un nou pis.
L'exposició reuneix obra de l'última etapa de l'artista, d'entre 1977 i 1991, i es pot classificar l'obra seleccionada en tres grans grups: un total de trentena d'obres de bambú, talles de fusta i teranyines, que es podran veure fins a el 11 de juny.
DESPRÉS DE 45 ANYS A NOVA ZELANDA
Finalment, la fundació mostrarà fins al 28 de maig una exposició individual d'Alberto García-Álvarez (Barcelona, 1928), després d'una llarga temporada sense exposar a la seva ciutat natal i després de 45 anys exercint de professor d'art i creant a Nova Zelanda.
García-Álvarez també va fer classes durant més de deu anys en San Francisco i Califòrnia, dels quals destaca una educació més individualista, i ara mostra pintures sobre paper de gran i petit format i peces escultòriques amb base de fusta.
"Per a mi, tot l'exposat és un dia a Nova Zelanda", ha dit l'artista, davant el que la comissària Anna Llopis ha destacat que es tracta d'una petita pinzellada de l'obra de l'artista, molt metòdic i treballador.
