L'artista aposta per trencar els murs amb refugiats i migrants després de la seva "dimonització".
BARCELONA, 13 juny (EUROPA PRESS) -
La Fundació Joan Miró aprofundeix en les cicatrius del colonialisme i el passat en una exposició a càrrec de l'artista Kader Attia, que ara protagonitza la primera mostra monogràfica dedicada a la seva obra a Espanya, després de guanyar el Premi Joan Miró 2017 i defensar: "L'art és probablement l'única cosa que ens queda per reunir-nos i compartir emoció i idees".
L'exposició 'Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real', que obre aquest dijous fins al 30 de setembre organitzada també per l'Obra Social la Caixa, recorre conceptes principals de l'obra de Kattia a través d'una vintena de peces, entre fotos, vídeos, objectes intervinguts, escultures i instal·lacions.
El director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, ha destacat que es tracta d'una exposició desplegada "com una coreografia en què l'impacte emocional i físic és espectacular i molt important".
L'artista posa en diàleg algunes de les seves peces més destacades dels últims anys amb obra nova, com l'escultura d'acer inoxidable tallada a les sales de la fundació i la cinta audiovisual 'Héroes heridos', rodada a Barcelona per recollir el testimoniatge de persones i entitats com a immigrants tancats a l'Escola Massana.
Attia mostra en l'exposició els conceptes essencials de la seva obra i que aborden l'arquitectura i la història colonial, les marques del passat en la pell de la història com a ferides en el cos, el concepte de reparació i el paper catàrtic de l'art.
El títol de la mostra parteix d'una frase del llibre 'All the pretty horses', de l'escriptor nord-americà Cormac McCarthy, i comença amb un espai sobre arquitectura i colonialisme que acull una gran instal·lació feta a força de cuscús que imita la maqueta d'un negatiu d'una ciutat minimalista del desert que va inspirar a li Corbusier.
Segons Attia (Dugny, 1970), "mantenir visibles les ferides és acceptar allò que és real", i és que negar la ferida és mantenir el dolor que aquestes generen, per la qual cosa el seu propòsit és el de reparar les esquerdes de la història per donar veu a les víctimes i permetre que el trauma parli i aplani el camí cap a la catarsi.
RECUPERAR L'EMOCIÓ AL DEBAT PÚBLIC
L'artista concep la seva obra com una "urgència de recuperar, a través de la forma, el camp de l'emoció dins del debat públic amb l'objectiu de reparar les ferides de la història".
Per a l'artista, Occident ha tractat la reparació dels episodis més cruels i injusts de la seva història colonial i bèl·lica tractant d'esborrar les evidències d'aquest passat, mentre que altres cultures, com l'africana i l'asiàtica, accepten aquests senyals i, fins i tot, les posen en valor.
'OPEN YOUR EYES', OBRA CÈLEBRE
En aquesta línia, mostra una de les seves obres més cèlebres, la projecció 'Open Your Eyes', en la qual confronta imatges d'objectes i escultures tradicionals africanes danyades i reparades amb elements occidentals --com una escultura sense un ull a la qual posen un botó de plàstic-- i fotos de soldats desfigurats de la I Guerra Mundial.
Un món fet de miques i reconstruït amb grapes metàl·liques rudimentàries s'alça en aquest espai per exhibir les fractures per on s'ha teixit la seva unitat en l'escultura 'Chaos + Repair = Universe'.
El següent espai inclou algunes de les seves obres més destacades en el seu treball de recerca del concepte de la reparació, tractant-se de la instal·lació 'J'accuse', amb una sèrie de busts de fusta a partir de retrats de soldats de la I Guerra Mundial que fan de pròleg del film antibèl·lic homònim del director Abel Gance, del 1919, i el recorregut acaba amb una metàfora sobre l'art.
La directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Durán, ha subratllat el "compromís apassionat" de l'art d'Attia amb el seu temps, i ha parlat del compromís social de l'art, entès com a procés creatiu i polític i eina per obrir els ulls a moltes persones.
CRISI DELS REFUGIATS
Preguntat per la crisi dels refugiats, ha defensat desplaçar el debat a altres camps que no siguin els polítics, i ha demanat donar veu a refugiats i migrants: "Una veu no només per parlar de les seves condicions, sinó que formen part de la societat en la qual estan".
Al seu judici, cal trencar els murs entre la gent que acaba d'arribar i els que viuen aquí, després d'una "dimonització" dels refugiats i els migrants a causa de la manipulació política a la qual es veuen sotmesos.
