MADRID 21 febr. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Mémora ha presentat a Madrid la seva àmplia activitat per millorar les cures de persones que afronten el tram final de la seva vida, amb estratègies innovadores, com el cas dels projectes denominats 'Ciutats Compassives', que impliquen professionals, familiars i ciutadans en el teixit d'una xarxa d'atenció que millori la qualitat de vida de la persona malalta i ajudi el seu entorn.
En la seva posada de llarg a la capital, la Fundació ha organitzat una jornada en la qual s'ha pogut conèixer les característiques de quatre projectes de ciutats "cuidadores" al país, com és el cas de Madrid, Sevilla, Santurtzi i Vic.
En el cas de Madrid, es tracta d'una experiència pilot que ha començat al gener i que se centrarà als barris de Vistalegre i Puerta Bonita (Carabanchel) amb la creació d'una xarxa comunitària que potenciarà les cures reforçant el paper de tots els agents implicats i amb la participació directa de tots els veïns.
Sobre aquest tema, el president de la Fundació Mémora, Santiago de Torres, ha recalcat que l'entitat realitza projectes "innovadors" per millorar l'atenció davant la mort d'una persona i adaptar-se als canvis socials a l'hora d'afrontar la mort.
En aquest sentit, ha assenyalat el desplegament d'accions formatives (com a convenis amb universitats) dirigida els professionals sanitaris per a l'abordatge de pacients terminals, programes dirigits a pacients terminals i millorar i sensibilitzar la societat per concebre la mort com un procés natural.
Una de les iniciatives que impulsa la Fundació és el desenvolupament de projectes denominats ciutats compassives, amb la creació d'una xarxa de cures amb enfocament multidisciplinari i que aporten mecanismes per "afrontar la mort en companyia". Un dels objectius és evitar casos de persones que moren soles i donar a conèixer aquest tipus de xarxes.
"No podem estar sols en el cicle final de la vida", ha agregat el conseller delegat de Mémora, Juan Jesús Domingo, per assenyalar el "compromís" d'aquesta companyia especialitzada en serveis funeraris amb la responsabilitat social i aportar les seves experiències i coneixements a afrontar millor la fase final de la vida, així com el dol dels familiars i la preparació (i atenció) dels professionals.
El seu patronat està compost per diverses personalitats com el metge Rafael Matesanz, que va ser responsable de l'Organització Nacional de Trasplantaments, la filòsofa Victoria Camps i l'especialista en gestió sanitària Rafael Abengoa, entre unes altres.
En la jornada ha participat el director de Comunitats Compassives del Regne Unit, Julian Abel, qui ha destacat la importància d'aquesta xarxa de suport i la seva contribució per millorar la salut pública, ja que ja disposen d'experiències en aquest país que apunten a la reducció d'ingressos hospitalaris amb aquest tipus d'iniciatives, la qual cosa també aporta estalvi econòmic al sistema.
"Hem de reconfigurar les cures pal·liatives. Una qualitat necessària és el mapatge de la xarxa de suport (...) Tothom pot ajudar", ha subratllat, per incidir que "cuidar no és un sprint, sinó una marató" i que s'ha de canviar la perspectiva, com la noció "equivocada" que la família directa assumeixi sola la mort d'un ésser estimat.
En aquest sentit, ha incidit que la col·lectivitat social i la comunicació ajuda de forma notable tant el malalt terminal, el professional sanitari i la família.
Abel ha assenyalat que aquesta xarxa serveix per recolzar al personal sanitari i que aquests han d'utilitzar l'enfocament de salut pública amb el de comunitats compassives, com formar familiars en determinades cures per millorar-los i ampliar el nombre de persones que poden realitzar-los.
Sobre aquest tema, aquest expert ha explicat que les relacionals socials poden "allargar i millorar" les capacitats de les persones en la seva fase final.
EL PROJECTE DE MADRID
En el cas de Madrid, durant els propers dos anys es desplegarà un projecte d'intervenció comunitària al final de la vida i ajuda al dol dels familiars en el districte de Carabanchel, segons ha indicat el metge i coordinador del pla Madrid Ciutat de les Cures, Javier Segura.
Aquesta iniciativa, als barris de Carabanchel i Puerta Bonita, s'emmarca dins de la iniciativa Madrid Ciutat de les Cures que impulsa l'Ajuntament de Madrid a través de l'àrea de Salut, Seguretat i Emergències, que té com a repte des de l'acció municipal facilitar l'accés a aquestes cures per part de les famílies.
Entre els nou projectes concrets ja definits, es troba l'orientat a millorar les cures al final de la vida que té tres aspectes clau: reforçar la capacitat comunitària en aquests barris, la intervenció educativa en els col·legis per a accions didàctiques i una dedicada a l'atenció directa d'ajuda a les famílies.
Segura ha assenyalat a Europa Press que el projecte tindrà dos anys de durada (fins al 2020) com a iniciativa pilot i si els resultats són positius, podrà estendre's a altres barris.
Així, des de Madrid Salut s'impulsaran iniciatives per vincular tots els serveis disponibles de cara a afavorir una intervenció comunitària amb participació del veïnat davant aquestes situacions.
"La idea és teixir les clapes del sistema", ha detallat, per agregar que aquesta vinculació implica a l'hospital de referència, al centre de salut i a diversos dispositius socials que "reforci les cures" sense crear un nou servei, sinó utilitzant els ja existents.
Al seu torn, l'"ADN" d'aquest projecte és que sigui "totalment participatiu" i on veïns i associacions del barri conformin grups de suport, amb una figura denominada 'ambaixadors' (persones sensibilitzades amb aquest projecte) que difondran les seves característiques.
Actualment s'està component el grup motor del projecte i identificar els actors "clau" per al seu desenvolupament. Al març podrà sortir la iniciativa a nivell públic, per a això s'habilitarà un correu electrònic i un número de telèfon per a contacte, per després desplegar les primeres intervencions a l'abril i maig.
EL MINISTERI ES MARCA COM A OBJECTIU REFORÇAR LES CURES PAL·LIATIVES
Per la seva banda, la directora general de Salut Pública, Qualitat i Innovació del Ministeri de Sanitat, Elena Andradas, ha destacat la importància de les cures pal·liatives en una societat amb major envelliment i augment de l'esperança de vida.
Ha detallat que a Espanya hi ha 300.000 persones amb malalties cròniques i 120.000 requereixen cures pal·liatives en la fase final de la seva vida.
Andradas ha relatat que, malgrat aquestes xifres, encara existeix un "gran desconeixement" sobre les cures pal·liatives i, per això, una de les prioritats del Ministeri és millorar aquestes cures per a persones en fase terminal de la seva malaltia.
La directora general del Ministeri ha comentat que aquest tipus de projectes com els que impulsa la Fundació Mémora desenvolupa cuidats no solament en la fase final de la vida sinó també per a persones en situació de fragilitat.
"Necessitem acceptar que la mort no és un fracàs i que les cures pal·liatives no és una resignació en l'atenció", ha postil·lat Andradas.
