Publicat 19/2/2019 17:15:32 +01:00CET

La Fundació Mapfre s'omple de "modernitat" amb els retrats de la fotgrafa Berenice Abbott

Dedica una exposició a la fotgrafa nord-americana a cavall de Nova York i París

BARCELONA, 19 febr. (EUROPA PRESS) -

La seu de la Fundació Mapfre a Barcelona s'ha omplert de "modernitat" amb els retrats de la fotgrafa nord-americana Berenice Abbott, la mirada de la qual va ser destacada durant la primera meitat del segle XX a cavall de l'avantguarda novaiorquesa i parisenca dels anys 20 i 30, ha explicat la comissria, Estrella de Diego.

La mostra 'Berenice Abbott. Retrats de la modernitat', que es pot visitar a la Casa Garriga Nogués fins el 19 de maig i després viatjar a Madrid, posa l'accent en l'"ull modern" d'Abbott i la seva forma de fer servir la cmera per aconseguir imatges prodigioses, ha destacat la catedrtica d'Art Contemporani.

A través de 200 imatges, agrupades en les seccions de 'Retrats', 'Ciutats' i 'Cincia', l'exposició aspira a traar un recorregut exhaustiu per la trajectria d'Abbott (Springfield, Ohio 1898 - Monson, Maine 1991), de la qual es mostren fons d'poca recollits de diferents museus i diferents institucions de Nova York.

VOCACIÓ DOCUMENTAL

"Malgrat que la seva vocació és documental, la seva fotografia és molt artística", ha ressaltat De Diego, que ha recordat que quan es va mudar el 1918 en un bohemi Greenwich Village de Nova York va conixer Marcel Duchamp i amb Man Ray, que la van estimular enormement i es va iniciar en l'escultura. Tres anys després es va installar a París, i va descobrir la seva veritable vocació: la fotografia, i grcies a Man Ray va conixer Eugne Atget, dels coneixements del qual va beure, i després de la mort del francs el 1927 va comprar el seu arxiu per donar-li més reconeixement.

"NOVES DONES"

El 1926, es va establir com a fotgrafa independent, i els seus retrats d'artistes i intellectuals van aconseguir prestigi, i van poder-se veure en la mostra barcelonina les fotografies a Edward Hopper i James Joyce i a un grup de "noves dones" que, com ella, estaven disposades a viure al marge de les convencions per salvar la llibertat.

Una de les imatges icniques d'aquesta generació de dones és la de la periodista i escriptora Jannet Flanner, si bé també es poden veure fotografies a homes amb una masculinitat "menys monolítica que habitualment".

UN NOVA YORK "ENLLUERNADOR"

L'mbit dedicat a les ciutats recull el "retrat enlluernador i espectacular" que va fer de Nova York durant els anys 30 amb la finalitat de plasmar la modernitat única d'una ciutat en construcció, que actualment segueix mantenint.

Com que Atget va retratar un París modern durant tota la seva vida, Abbott es va animar a fer el mateix amb la Gran Poma i va acabar als quatre anys el seu projecte 'Changing New York', tant amb punts de vista arran de terra com aries en recerca d'una perspectiva gairebé de dron, ha evidenciat la comissria.

En l'última part, es concentren les fotografies que Abbott va prendre dels experiments i fenmens científics en els quals va comenar a treballar a finals dels anys 50 dins de la Comissió per a l'Estudi de la Cincia Física al Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Els arxius d'aquesta institució custodien bona part d'aquestes imatges i, d'all, procedeixen les 28 peces de tema científic presents en la mostra.