Publicat 10/10/2017 13:49

La Fundació Mapfre baixa a l'infern segons Rodin en una exposició pionera a Espanya

El Pensador de Rodin
PAULINE HISBACQ/MUSEO RODIN DE PARÍS/FUNDACIÓN MAP

'La porta de l'Infern' es considera una meditació sobre la història de la humanitat

BARCELONA, 10 oct. (EUROPA PRESS) -

La Fundació Mapfre a Barcelona baixa a l'infern que va plasmar Auguste Rodin a la llum de 'La Divina Comèdia' de Dante en una exposició pionera a Espanya, al fil del centenari de la mort de l'escultor francès.

Ho han explicat la directora del Museu Rodin de París, Catherine Chevillot, i el director de Cultura de la Fundació Mapfre, Pablo Jiménez Burillo, en la presentació de 'L'infern segons Rodin', que es podrà veure fins al 21 de gener a la Casa Garriga i Nogués.

L'exposició recorre la història de l'obra escultòrica i arquitectònica 'La porta de l'infern', peça central de la seva carrera que li va ser encarregada quan encara no era conegut i de la qual es pot veure el seu procés creatiu de la mà de 150 obres, de les quals 30 són dibuixos i nombroses escultures.

Una visió espectacular dels inferns, febril i plena de turments omplen aquesta obra magna, que Chevillot ha considerat un "autèntic treball d'arqueologia" en què algunes obres s'han convertit en independents: 'El pensador', 'El petó', 'Ugolino' i 'Danaide o les ombres'.

Més de 200 personatges omplen aquesta obra d'art inspirada en la 'Divina Comèdia' de Dante i, posteriorment, cada vegada més en 'Les flors del mal' de Charles Baudelaire.

L'exposició es pot considerar una versió ampliada de la monogràfica que li va dedicar el Museu Rodin per primera vegada a aquesta peça central de la carrera del francès l'any passat, ha explicat Burillo.

El recorregut comença amb una explicació de la font d'inspiració de Rodin en el text de l'italià, inspirant-se en els models més antics.

'El pensador', una de les escultures centrals de l'obra d'art que es troba al centre de la peça, va derivar amb tota probabilitat de la figura de Minos --extreta del poema de Dante--, si bé va evolucionar fins a considerar-se finalment com una imatge del mateix poeta meditant sobre la seva obra dins del seu infern.

"Alguns diuen que l'escultura de Rodin és líquida", ha dit la directora del museu parisenc, que ha reafirmat aquesta declaració, abundant en el fet que l'obra es considera inacabada; de fet les edicions en bronze es van fer l'any després de la seva mort.

Després de la introducció, la mostra fa parada en les passions humanes sota una marcada influència del poemari de Baudelaire que el va portar a sumar més nocions de sensualitat i seducció a la seva obra més enllà de Dante.

Al següent apartat s'explora la relació entre el marc arquitectònic que estructura la Porta i els grups i figures que acull, mentre que finalment es mostra com l'escultor va independitzar certes formes de l'obra i del context infernal.

"IMAGINARI DE LA DESTINACIÓ HUMANA"

Com a colofó final, la mostra aborda la forma com la Porta es va presentar al públic, ha explicat el directiu de Mapfre, que ha celebrat el valor literari de la peça, de la qual hi ha vuit exemplars idèntics a partir dels motlles originals.

Per a la directora del Museu Rodin, l'obra no és solament un treball de relació entre art i arquitectura, sinó que és un "imaginari de la destinació humana", una meditació sobre la història de la humanitat, molt comuna al segle XIX.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés