Experts apunten a la importncia de saber afrontar la vellesa i la solitud
BARCELONA, 23 des. (EUROPA PRESS) -
El programa Sempre Acompanyats de la Fundació La Caixa ha ats aquest any a més de 2.900 persones grans en situació de solitud en tota Espanya, i gairebé el 70% perceben una millora en el seu estat emocional.
La fundació va impulsar fa 10 anys aquest programa per donar resposta a la solitud en totes les etapes de la vida "per especialment en les persones grans", informa aquest dilluns en un comunicat, en qu diferents experts aborden el repte d'afrontar la vellesa i la solitud.
El director científic del programa, Javier Yanguas, ha destacat que "afrontar i saber gestionar aquestes transicions prpies de la vida és determinant per suportar els sentiments de solitud que generen".
CONDICIONANTS DE LA SOLITUD
La doctora en Pedagogia, treballadora social, gerontloga i membre del Comit de Biotica de Navarra, Camino Oslé, ha assenyalat dos tipus de factors que determinen la solitud en la vellesa: els condicionants individuals, centrats en la mobilitat i en la capacitat cognitiva, i els collectius, que depenen de les relacions socials.
A més, considera que la solitud en la vellesa ha de llegir-se en clau de perspectiva de gnere, ja que té més prevalena en les dones d'edat avanada: "Tenim més esperana de vida que els homes i, per tant, patim més les xacres associades a la vellesa".
Segons Oslé, la solitud en les dones s'intensifica quan el seu paper com a cuidadores finalitza: "Quan els fills marxen o es queden vídues, si no han tingut temps de crear una xarxa social prpia, es tanquen a casa i cauen en l'allament".
ALLAMENT I INDIVIDUALISME
La professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autnoma de Madrid i investigadora de l'equip Cuidemos, Isabel Cabrera, ha dit que el context sociocultural avui "juga un paper molt important" en l'allament social i la possibilitat de teixir xarxes i vincles personals.
Ha assegurat que moltes persones de 60 anys acaben assumint estereotips de l'edat i comencen a tenir dubtes sobre les seves capacitats, i que vegades no expressen els seus sentiments de solitud, per adverteix que "no fer cas de l'emoció que estan sentint és una barrera per trobar ajuda".
"TIRANIA DE LA FELICITAT"
En aquest sentit, el catedrtic de Psicologia de la Universitat d'Oviedo i escriptor Marino Pérez ha criticat la "tirania de la felicitat" que veu actualment, i creu que es posa molta mfasi a ser feli per des d'una perspectiva individualista.
"Es converteix en una tirania quan les persones estan obligades a somriure malgrat els mals. Els altres suposen que (les persones grans) han de ser felios ara que estan jubilats, que poden fer qualsevol cosa, que no han de fer feines. Per no forma part de l'ésser hum tenir una mena de eufria o content permanent", afegeix.
Segons Marino Pérez, el repte actual és preparar les noves generacions per saber envellir i afrontar la solitud.
SOLITUD I ESTIGMES
El doctor en Filosofia, Teologia, Pedagogia i Histria de l'Art, Francesc Torralba, apunta al fet que l'arquetip d'home o dona que es presenta als canals comunicatius és jove, esvelt, sa i ric i que, davant d'aix, hi ha por a ser estigmatitzat: "Tot el que no encaixa en aquest arquetip tractem d'amagar-ho en la penombra".
El doctor en Filosofia i Lletres i Premi Nacional d'Assaig 2022, Joan-Carles Mlich, ha afirmat que la paraula solitud no té per qu tenir un sentit negatiu i que, quan ho té, "potser no sigui solitud sinó abandonament".
