La UdL compara restes d'aliments dels segles X i XI a Lleida, Balaguer i Tortosa
LLEIDA, 17 febr. (EUROPA PRESS) -
La fruita era una part molt important de la dieta medieval islàmica, més que a les zones cristianes segons un treball d'investigació pioner al camp de l'agricultura d'aquesta època liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i publicat a la revista Quaternary International.
Per primera vegada, un estudi arqueobotànic compara restes d'aliments dels segles X i XI a tres ciutats: Lleida, Balaguer i Tortosa, assegura la UdL en un comunicat en el qual precisa que el treball té la col·laboració d'investigadors de la Universitat Basel (Suïssa) i l'Autònoma de Barcelona.
Respecte a la fruita, en els assentaments islàmics hi ha molta varietat, sobretot a Lleida: el raïm i les figues es consumien tant frescos com guisats i secs, i en temps de fam s'usaven les llavors per fer farina i coure pa d'un alt valor nutricional.
Els investigadors també han trobat restes de préssec, meló, cogombre, poma, pera, oliva, ametlla, pinyons i magrana.
Algunes d'aquestes espècies, segons els experts, ja es consumien en l'època romana i fins i tot la ibèrica, tot i que no eren tan esteses.
Els resultats d'aquests jaciments contrasten amb les zones cristianes ubicades més al nord, on només s'ha identificat el consum de raïm, préssec, garrofa i ametlla; en aquestes àrees es cultivaven menys fruites, plantes oleaginoses i espècies.
La professora Natàlia Alonso, del Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL, explica que es tracta d'una "primera avaluació de les espècies i les pràctiques agrícoles al nord d'al-Àndalus, les noves tècniques adoptades i el llegat de l'agricultura romana".
Per això, han analitzat més de 595.000 restes de l'època i fruits recuperats en una desena d'excavacions a Madîna Lârida (Lleida), Madîna Balaguí (Pla de Almatà, Balaguer) i Madîna Turtûsa (Tortosa).
Les restes d'aliments es troben mineralitzades o carbonitzades, i els investigadors les han processat amb una màquina de flotació i una columna de tamisos abans d'identificar uns seixanta gèneres o espècies de plantes cultivades o silvestres, algunes d'ells citades a les fonts escrites.
