Francis Ford Coppola, Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2015

OVIEDO, 6 Maig (EUROPA PRESS) -

   Aquesta candidatura ha estat proposta per Fernando Rodríguez Lafuente, membre del Jurat del Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2015.

   Nascut al si d'una família italoamericana a Detroit (Michigan, EUA) el 7 d'abril del 1939, Francis Ford Coppola va créixer a Nova York en una llar vinculada a la música i al cinema, amb un pare, Carmine Coppola, instrumentista i compositor. La seva infantesa va estar marcada per la poliomielitis, que el va postrar al llit durant més d'un any, però també pel joc amb marionetes i la manipulació de les pel·lícules familiars a Súper8, que li van servir de distracció i aprenentatge.

   Es va formar en Art Dramàtic a la Universitat Hofstra (Nova York) i a l'Escola de Cinema de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), on va obtenir el seu postgrau en Belles Arts amb la pel·lícula 'Ya eres un gran chico', el 1966. La seva dilatada obra, en què es troben pel·lícules reconegudes com a clàssics de la història del cinema, inclou més d'una trentena de films com a director, 27 com a guionista i 74 com a productor -el 1969, va crear la productora American Zoetrope, de les quals van sortir, entre altres, les primeres obres de George Lucas-.

MESTRE DE L'ART CINEMATOGRÀFIC

   Francis Ford Coppola està considerat avui dia com un mestre de l'art cinematogràfic. Visionari i innovador, Coppola ha fet seu el concepte wagnerià d'obra d'art total, on res s'escapa a la seva atenta mirada de director i "a la seva obstinació genuïna per fer cinema d'autor dins de la maquinària dels grans estudis", segons el parer dels especialistes. La seva posició ha xocat, a vegades, amb els interessos de la indústria hollywoodiana, causant-li problemes econòmics i rodatges difícils.

   Renovador temàtic i formal, les exploracions de Coppola al voltant de les relacions del poder i la corrupció i els horrors i l'absurd de la guerra han transcendit la seva obra artística, convertint-se en icones col·lectives i universals de l'imaginari i de la cultura contemporanis. Amb Fellini, Antonioni, Kurosawa i Murnau entre les seves referències, Coppola va entrar per la porta gran del cinema després de guanyar el seu primer Òscar al millor guió original per 'Patton' el 1970.

   Tot i això, la pel·lícula que va encimbellar el seu nom ha estat 'El Padrí' (1972), adaptació de la novel·la homònima de Mario Puzo, que, amb un rodatge de 52 dies i un repartiment polèmic, es va convertir en una de les estrenes més taquilleres del moment, amb la qual va obtenir tres Òscars. Dos anys després, va rodar la seqüela 'El Padrí II' amb un pressupost que doblava el de l'anterior i per la qual va rebre nombrosos reconeixements, entre ells, sis Òscars.

   Aquell mateix any va estrenar 'La conversa' (1974), una de les seves pel·lícules més personals juntament amb 'Llueve sobre mi corazón' (1969) i 'Tetro' (2009), segons els experts. La dècada dels 70 va culminar per a Coppola amb l'estrena d'Apocalypse Now' (1979), una adaptació lliure de la novel·la de Joseph Conrad 'El cor de les tenebres'. El llargmetratge està inclòs entre les grans obres mestres del cinema i al seu moment va ser dels de més pressupost de la seva història.

   En els 80 va dirigir 'Rebels' (1983), 'La ley de la calle' (1983) -que es van convertir en planter d'una nova generació d'actors (el seu nebot, Nicolas Cage, i la seva pròpia filla, Sofia Coppola)- i 'Peggy Sue es va casar' (1986). En els 90 va estrenar 'El Padrí III' (1990) i 'Dràcula de Bram Stoker' (1992), per la qual va aconseguir tres Òscars. El 2001, va presentar al Festival de Canes 'Apocalypse Now Redux', un nou muntatge amb 49 minuts de metratge inèdit. Entre les seves últimes pel·lícules com a director es troben 'El hombre sin edad' (2007) i 'Twixt' (2011).

   Les pel·lícules de Francis Ford Coppola han estat nominades i distingides, moltes vegades, amb els més prestigiosos guardons internacionals de la indústria del cinema. A més dels premis de l'Acadèmia, el Globus d'Or (EUA), la Palma d'Or de Canes (França), els premis BAFTA (El Regne Unit), els Cèsar (França), els David de Donatello (Itàlia) i el Lleó d'Or (Itàlia) han reconegut els seus treballs en les seves facetes com a director, guionista i productor. El 2013 va obtenir el Praemium Imperiale (Japó).

PRIMER DELS PREMIS 2015

   Els Premis Princesa d'Astúries estan destinats, segons els Estatuts de la Fundació, a guardonar "la tasca científica, tècnica, cultural, social i humanitària feta per persones, institucions, grup de persones o d'institucions a l'àmbit internacional". Conforme a aquests principis, el Premi Princesa d'Astúries de les Arts es concedirà a aquells "la tasca dels quals en la cinematografia, el teatre, la dansa, la música, la fotografia, la pintura, l'escultura, l'arquitectura i altres manifestacions artístiques constitueixi una aportació rellevant al patrimoni cultural de la humanitat".

   En aquesta edició concorrien un total de 31 candidatures, procedents d'Alemanya, l'Argentina, Austràlia, la Xina, Cuba, Dinamarca, els Estats Units, Estònia, Hongria, l'Iraq, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Mèxic, Polònia, Portugal, el Regne Unit i Espanya.

   Aquest ha estat el primer dels vuit Premis Princesa d'Astúries que es concedeixen aquest any, que compleixen la seva trenta-cinquena edició. En les pròximes setmanes s'atorgaran els corresponents (per ordre) a Ciències Socials, Comunicació i Humanitats, Investigació Científica i Tècnica, Esports, Lletres i Cooperació Internacional. El Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia es donarà el mes de setembre vinent.

   Cadascun dels Premis Princesa d'Astúries està dotat amb una escultura de Joan Miró -símbol representatiu del guardó-, la quantitat en metàl·lic de 50.000 euros, un diploma i una insígnia. Els guardons seran lliurats a la tardor a Oviedo en un solemne acte presidit per ses majestats els Reis.

   La lectura de la sentència del jurat s'ha produït, com és habitual, a l'Hotel de la Reconquesta d'Oviedo. L'esmentat jurat ha estat compost per Bárbara Allende Gil de Biedma; Ouka Leele; José Luis Cienfuegos Marcello; Carlos Fitz-James Stuart Martínez de Irujo, duc de Huéscar; Josep María Flotats i Picas; Guillermo García-Alcalde Fernández; Carmen Giménez Martín; José Lladó Fernández-Urrutia; Catalina Luca de Tena y García-Conde; Hans Meinke Paege; Rossen Milanov; Elena Ochoa Foster; Benedetta Tagliabue; Patricia Urquiola Hidalgo; Carlos Urroz Arancibia; Miguel Zugaza Miranda i José Antonio Caicoya Cores com a secretari.