ROMA, 5 jul. (EUROPA PRESS) -
El papa Francesc diagnostica que la societat contemporània pateix una "crisis de veritat" i té una necessitat de llum, entesa com fe que il·lumini el present i guiï a l'home d'avui, en l'encíclica 'Lumen Fidei' (La llum de la fe), la primera redactada a quatre mans, les de Benet XVI, que va fer una primera redacció de la carta, i les de Francisco, que assumeix el "preciós" treball del seu predecessor per afegir algunes aportacions i que és qui firma l'encíclica.
"Recuperar la connexió de la fe amb la veritat és avui encara més necessari, precisament per la crisi de veritat que ens trobem. En la cultura contemporània s'estén sovint a acceptar com veritat només la veritat tecnològica: és veritat allò que l'home aconsegueix construir i mesurar amb la seva ciència".
Així ho sassevera en el text que s'ha publicat aquest divendres en el marc de l'Any de la Fe, la obertura de la qual va coincidir amb el 50 aniversari del començament del Concili Vaticà II que, segons la seva opinió, ha fet que la fe "brilli" d'aquí a l'experiència humana.
En aquest sentit, apunta que actualment sembla que aquesta és l'única veritat que es pot compartir amb altres, sobre la qual es pot debatre, mentre que la "veritat gran", és a dir, "la que explica la vida personal i social en el seu conjunt, és vista amb sospita" doncs es confon amb la veritat que van intentar imposar els totalitarismes del segle passat, una veritat que pretenia "aixafar la història concreta de l'individu".
Tot i això, Francesc afirma que la fe "no és intransigent" sinó que respecta a l'altre, no és "arrogant" sinó humil.
El que resulta d'aquesta situació, segons indica, és un relativisme en què la qüestió de Déu ja no interessa i, en aquest punt, veuen lògic que es busqui desconnectar la religió de la veritat doncs aquest nexe estaria "en l'arrel del fanatisme que intenta atropellar a qui no comparteix les pròpies creences".
"Podem parlar d'un gran oblit en el nostre món contemporani", confirma.
En un text ple de cites de filòsofs com Nietzsche i Russeau, de poetes com Dante, autors com Dostoievski, figures com el beat John Henrry Newman o Tertulià i sants com San Agustín i Sant Pau, destaca que actualment, al parlar de la fe com llum, un es pot trobar amb l'objecció dels seus contemporanis que associen la fe "a la foscor", a un salt en el buit, a alguna cosa que pot donar consol privat però que "no es pot proposar als altres com llum objectiva".
Per aquesta raó, considera urgent recuperar el caràcter lluminós propi de la fe doncs quan aquesta "flama" s'apaga, "tot es torna confús" i és impossible distingir el bé del mal.
Segons necessita, l'home s'ha acontentat amb "petites llums" que il·luminen l'instant fugaç però que no poden obrir camí.
En aquesta línia, citant la Divina Comèdia de Dante, quan després d'haver confessat la seva fe davant de San Pedro, la descriu com una espurna, que es converteix en una flama cada vegada més ardent, el Papa, amb la contribució del papa Emèrit, crida a que aquesta llum "creixi i il·lumini el present i arribi a convertir-se en estrella que mostri l'horitzó en un temps en el qual l'home té especialment necessitat de llum".
LA FE REDREÇA "ALLÒ TORÇAT"
D'altra banda, assenyala que la fe, en resposta a una Paraula que la precedeix serà sempre "un acte de memòria" però al mateix temps és una memòria d'una promesa convertint-se en "memòria del futur" que està lligada a l'esperança.
Tot i això, lamenta que l'home contemporani "es nega a esperar el temps d'aquesta promesa i es desintegra en els múltiples instants de la seva història".
Francesc també es deté en la història d'Israel per mostrar com el poble ha caigut tantes vegades en la incredulitat i per explicar que la idolatria és el contrari a la fe doncs aquesta última, lluny d'oferir multitud de camins, ofereix un amor que acull i perdona i que es manifesta "poderós en la seva capacitat de redreçar allò torçat de la història".
Sobre la salvació mitjançant la fe, adverteix que qui faci obres bones, compleixi els manaments però es posi a si mateix al centre sense reconèixer l'origen de la bondat en Déu tornant-se "font de la seva pròpia justícia" veurà com les seves obres es tornen "estèrils".
A més, necessita que el creient ha de formar part del cos que és l'Església i que la fe fora d'ella perd la seva mesura, el seu equilibri, doncs no és alguna cosa privat ni "individualista".
NO ÉS UN LÍMIT A LA TEOLOGIA
En l'Encíclica, també connecta la fe amb l'amor i la veritat per defensar, davant de la concepció actual que l'amor són "sentiments volubles", que sol quan l'amor està fundat en la veritat pot superar la fugacitat de l'instant i oferir un vincle sòlid.
Pel que fa a la relació entre fe i raó, assevera que la fe desperta el sentit crític al no permetre que la investigació es conforme amb les seves fórmules; i sobre la connexió entre fe i teologia, recorden que la teologia cristiana viu de la fe i, per tant, no pot considerar el Magisteri del Papa i dels bisbes com alguna cosa extrínseca ni com "un límit a la seva llibertat".
Després d'aturar-se en la importància de la confessió de fe, l'oració, el decàleg i els sagraments --entre els quals destaquen el baptisme, que converteix als nens en "fills adoptius de Déu" i en què el nen no és capaç d'un acte lliure per rebre la fe.
Per això ha de ser confessada pels seus pares i padrins-- puntualitza que la fe ha de ser confessada en la seva integritat i que no es pot negar cap dels seus articles ni tan sols aquells "que semblen menys importants" o que són "més difícils d'acceptar" en cada època.
MATRIMONI: UNIÓ ESTABLE ENTRE HOME I DONA
Explica que la fe no només es presenta com un camí sinó també com la preparació d'un lloc en el qual l'home pugui viure en unitat sense que aquesta es redueixi a qüestions d'utilitat, interessos i por; i concreta que, entre els beneficis que la fe ha aportat hi ha: la seva ajuda per descobrir la dignitat única de cada persona "no tan evident en el món antic"; per identificar formes de govern justes; i per fer respectar més la naturalesa invitant a "buscar models de desenvolupament que no es basin només en la utilitat i el profit".
El primer àmbit que la fe il·lumina en la societat, segons enumera, és la família i pensa, sobretot, en el matrimoni com unió estable entre un home i una dona que "neix del seu amor, signe i presència de l'amor de Déu, del reconeixement i l'acceptació de la bondat de la diferenciació sexual que permet als cònjuges unir-se en una sola carn i ser capaços d'engendrar una vida nova".
En aquest punt, subratlla que la família ha de transmetre la fe als seus fills i, sobretot, animen a estar pendent dels joves "que travessen una edat tan complexa, rica i important per a la fe" i l'entusiasme dels quals es manifesta en les Jornades Mundials de la Joventut.
"La fe no és un refugi per a gent pusil·lànime, sinó que eixampla la vida", afegeix el Papa Francesc.
Davant de l'expectació que ha generat aquesta encíclica, les editorials ja estan preparades per a la seva publicació.
Així, el director comercial d'Edicions Paraula, José Manuel Bargueño, ha destacat que és una encíclica "molt esperada" per ser la primera del Pontificat del papa Francisco.
El text estarà a la venda aquest cap de setmana en les llibreries i es podrà adquirir també en el web 'www.palabra.es'.
