Exposa 470 fotografies captades al llarg de 30 anys
BARCELONA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
El fotògraf pamplonès Clemente Bernad mostra totes les perspectives del "conflicte basc" en l'exposició 'Hemendik Hurbil' ('Prop d'aquí'), que acull La Virreina Centre de la Imatge des d'aquest divendres fins al 26 de gener.
Ho ha dit el fotògraf aquest divendres a Barcelona en la presentació de la mostra, que retrata el cicle de violència que es va gestar al País Basc durant els anys seixanta amb l'organització terrorista ETA.
L'exposició inclou les 470 fotografies del seu llibre 'Hemendik Hurbil' (Alkibla, 2023), fetes al llarg de 30 anys, i Bernad ha destacat que la majoria són a l'espai públic, al carrer, "perquè és el terreny natural d'aquesta història".
MIRADA DOCUMENTAL
Bernad ha explicat que el treball es basa en una mirada documental, que per ell és "una mirada revolucionària actualment perquè va en contra del mainstream" i que es caracteritza per l'absència de guió.
Ha dit que es va veure impulsat a retratar el conflicte davant l'opacitat visual amb la qual es representava la situació, i que va optar per treballar al marge de mitjans i institucions per evitar ser manipulat i conservar la "independència" de la seva feina.
El director de La Virreina, Valentín Roma, ha detallat que la representació del conflicte des de la mirada de Bernad s'emmarca entre una imatge de la Pamplona del 1987 i una altra datada el 4 de maig del 2018 a la comuna francesa Kanbo, quan la Declaració d'Arnaga va certificar la dissolució final d'ETA.
"CRISI IDEOLÒGICA DEL MUSEU"
Roma ha explicat que la mostra s'inscriu en una línia sobre la revisió de les pràctiques documentals de la fotografia i que, alhora, obre la porta a un cicle diferent en la manera d'afrontar els continguts del museu per una "espècie de crisi ideològica".
Ha concretat que el museu desenvolupa un "llenguatge ideològic que evita tota tensió política", per la qual cosa afronten d'una manera directa els conflictes històrics que genera aquesta tensió perquè el museu no hi pot restar aliè.
RUPTURA DE LA POLARITZACIÓ
L'exposició ha estat comissariada per Carles Guerra, que l'ha qualificat de "delicada i necessària" després d'explicar que està feta des del principi del fotoperiodisme malgrat la renúncia de Bernad a publicar el seu treball per les xarxes dels mitjans de comunicació i optar per mostrar-lo en publicacions autofinançades i exposicions.
Guerra ha destacat que l'exposició "trenca amb la polarització" del conflicte i retrata el dolor des de totes les perspectives: cossos policials, terroristes i activistes.
POSITIUS I AUDIOVISUALS
L'exposició ofereix 69 fotografies reproduïdes en positius gelatinoargèntics, mentre que la resta de les imatges es van projectant en 3 audiovisuals distribuïts en 2 sales.
La primera sala reprodueix 2 seqüències de 10 fotografies cadascuna, en les quals s'alternen imatges de Bernad i altres imatges rescatades del diari 'Egin', que el jutge Baltasar Garzón va tancar el 1998 en acusar el mitjà de mantenir vincles amb ETA.
L'última sala de la mostra recupera una sèrie de fotografies de Bernad, que va fotografiar la redacció el 2025 i la rotativa d''Egin' 17 anys després del tancament.
Les 49 fotografies emmarcades de la segona sala representen les morts, manifestacions públiques de familiars per donar suport als presos, i també familiars de membres de les forces de seguretat i incidents en el desplegament policial a espais públics.