LLEIDA 17 juny (EUROPA PRESS) -
Un estudi liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu els teixits tous preservats en el 'Montsecosuchus depereti', un crocodrilomorf del Cretàcic inferior del jaciment de la Pedrera de Meià (als Pirineus de Lleida), i revela com era la pell i patró de color en cocodrils de fa 125 milions d'anys.
Publicat a 'Zoological Journal of the Linnean Society', es basa en llum ultraviolada (UV) i "aporta noves claus sobre la coloració en aquests animals, i també respecte a l'evolució del sistema respiratori", informa l'ICP en un comunicat aquest dimecres.
L'equip ha pogut documentar diversos tipus de teixits tous, entre els quals escates epidèrmiques, i també apunta a la possible presència d'òrgans sensorials a la pell, en algunes inclusions d'escates, sobretot al coll, a les extremitats i als marges laterals del tronc i la cua.
La llum ultraviolada també ha revelat estructures cartilaginoses al tòrax, que indiquen que el 'Montsecosuchus' ja disposava d'un sistema respiratori eficient, semblant en alguns aspectes al dels cocodrils moderns: "Aquests trets ens indiquen que, malgrat ser un animal primitiu, ja estava molt ben adaptat a un estil de vida semiaqüàtic", conclou el primer autor, Óscar Castillo-Visa.
Destaca la troballa d'un patró de coloració conservat a la cua: en algunes escates de la zona caudal, la llum UV fa visibles bandes clares i fosques disposades transversalment, un patró que els investigadors interpreten com una coloració original de l'animal.
Aquestes bandes podrien haver tingut una funció de camuflatge disruptiu, és a dir, ajudar a trencar visualment la silueta del cos i, si aquesta interpretació es confirma, el 'Montsecosuchus' "es convertiria en el membre més antic dels crocodrilomorfs amb coloració preservada".
