BARCELONA 12 nov. (EUROPA PRESS) -
El fotògraf català Joan Fontcuberta fa un "treball metafòric" sobre la censura actualment amb l'exposició 'Deletrix', que reuneix al centre Arts Santa Mònica 15 fotografies de documents de diferents èpoques entre els segles XVI i XIX, que il·lustren els processos de la censura, amb la finalitat de lluitar contra aquesta actitud, ha dit.
La mostra té fotografies de documents com l'"agredit físicament" en 1522 'Novum Testamentum Omne' d'Erasm de Rotterdam; la 'Bíblia hebraica' del 1539; la 'Cosmographiae Uniuersalis Lib.VI' del 1552; 'Dels noms de Crist', de Luis de León del 1585; 'El parnàs espanyol i muses castellanes', de Francisco de Quevedo del 1668, i 'L'arcenal de chirurgie de Jean Scultet', d'Antonie Galien, del 1672.
"Tot i que parlem de formes tosques de censura ens han de remetre a l'actualitat", ha explicat Fontcuberta en roda de premsa, qui ha criticat els mètodes censors de la societat digital i també l'autocensura.
Per a ell, es tracta de mètodes sibil·lins i gairebé indiscernibles, al jugar a convertir la informació en una cosa invisible dins d'un magma de dades, de manera que la culpa de no trobar la verdadera informació sigui del lector i no del censor, igual que ha criticat l'ús de filtres o la jerarquització dels resultats en els motors de cerca digitals com a mètode de censura.
Fontcuberta ha posat com a exemple, sota argumentacions en defensa de la seguretat, els casos de WikiLeaks i Edward Snowden, així com la censura corporativa amb fins comercials i fins i tot de 'lobby' per part de gegants com Google, que quan van transcendir els maltractaments a la presó d'Abu Ghraib, durant uns dies Google no oferia aquesta informació, ha lamentat.
El fotògraf ha advertit que tot i que l'exposició versa sobre la censura feta sobre Erasm per part de la Inquisició, "es tracta de denunciar els nous inquisidors", ha dit Fontcuberta, que ha lamentat que aquests es disfressen tot i que la seva verdadera identitat és l'autoritarisme i el messianisme.
A més, aquestes idees condueixen a una reflexió superior, sobre el risc d'estetització de les imatges, per la qual una imatge d'Auschwitz pot arribar a edulcorar aquest horror, ha explicat el fotògraf, que remarca que l'espectador apreciï més els elements estètics i el verdader missatge sigui somort: "És un sentiment de culpabilitat dels fotògrafs avui", ha dit.
Fontcuberta disposa d'"un parell de centenars" d'imatges preses al llarg dels últims sis anys en arxius i col·leccions d'Espanya i el Canadà --per motius biogràfics, ja que la seva dona és canadenc--, i la idea va néixer quan va visitar l'Arxiu de Salamanca amb motiu d'una exposició en aquesta ciutat.
Les fotografies procedeixen de documents de la Biblioteca Històrica de la Universitat de Salamanca, la Biblioteca de Catalunya, la Bibliothèque et Arxives Nationales du El Quebec, la col·lecció Domènech-Ballester i la Biblioteca Nacional d'Espanya.
Aquesta exposició, que es complementa amb un vídeo i un llibre, s'ha organitzat al costat del PEN Català amb motiu del Dia Internacional de l'Escriptor Perseguit que es farà aquest divendres, dins de la vocació d'aquesta organització de defensar la llibertat d'expressió, ha explicat la seva presidenta, Carme Arenas.
