Actualitzat 17/12/2013 21:08

Fira.- El reactor ITER s'endarrerirà dos anys per la seva "complexitat tecnològica"

Maqueta del reactor de fusión nuclear ITER
EUROPA PRESS

Fusion for Energy estudia traslladar-se a una oficina pròpia a Barcelona

BARCELONA, 16 set. (EUROPA PRESS) -

El Reactor Experimental Termonuclear Internacional (ITER), que pretén demostrar la viabilitat d'obtenir energia a partir de la fusió d'àtoms d'hidrogen, no començarà a funcionar el novembre del 2020 com estava previst, sinó que endarrerirà la seva activitat 23 mesos i començarà a fer els seus experiments de fusió al voltant del 2023.

Així ho han confirmat aquest dilluns el director general del projecte, Osuma Motojima, i el director de Fusion for Energy (F4E), Henrik Bindslev, al XI Simposi Internacional de Tecnologia de Fusió Nuclear (ISFNT), que se celebra al recinte Montjuïc de Fira de Barcelona fins al 20 de setembre.

Bindslev ha explicat que aquesta decisió depèn dels estudis que el seu equip està portant a terme i que l'ITER té una "complexitat tecnològica enorme perquè no s'ha fet mai" i perquè es tracta d'un projecte global cofinançat per la Unió Europea (UE), Rússia, Estats Units, Xina, Corea del Sud, Japó i Índia.

El projecte té una contribució de la UE de 6.600 milions d'euros, una inversió "assegurada fins a novembre de 2020", segons ha confirmat Bindslev, que ha assegurat que no hi haurà problemes financers a causa dels retards en l'obra ja que, per contra, intentar accelerar-la sí que implicaria un sobrecost.

El màxim dirigent de F4E ha exposat que Europa fabrica més de la meitat de la maquinària mentre que Corea del Sud s'encarrega de la resta, el que complica i allarga el procés perquè l'edifici es construeix sense part de les màquines.

Bindslev ha insistit que és "complicat" parlar de calendari perquè l'obra requereix anar pas a pas i fins que no s'ha finalitzat una part de la maquinària, no es pot seguir amb una altra.

El director del Laboratori Nacional de Fusió (LNF), Joaquín Sánchez, ha explicat que la planta que concentra la investigació, situada a Cadarache, al sud de França, és el nucli de tot el procés i la part "més difícil" perquè ha d'encaixar les peces que es fabriquen en altres països.

El projecte ITER pretén descobrir nous mètodes de fusió nuclear per augmentar la productivitat i reduir l'impacte mediambiental, i el seu centre experimental a França s'ha començat a construir a final del 2010 i compte actualment amb 15 treballadors espanyols.

OFICINA A BARCELONA

Barcelona acull el centre de gestió de la compra d'equips i serveis per al projecte, dirigit per la F4E, l'entitat responsable de la contribució financera de la UE i de la supervisió tècnica.

Segons ha explicat Bindslev la companyia ha obert la seva oficina a la capital catalana el 2007 i pretén ara traslladar-se a un despatx propi, que se situaria en el Campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), al Fòrum de Barcelona, o pròxim al sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

D'aquesta manera, Bindslev ha negat que l'empresa sospesés traslladar les seves instal·lacions a Alemanya i ha reafirmat el seu compromís amb la capital catalana.

Bindslev ha assenyalat que els treballs sobre els components d'alta tecnologia que necessitarà el centre de Cadarache estan avançant "perfectament" i s'han superat els problemes amb el cable superconductor que es van detectar a final del 2011.

FUSIÓ NUCLEAR

El XI Simposi Internacional de Tecnologia de Fusió Nuclear (ISFNT), el major congrés internacional d'aquesta matèria, ha arrencat aquest dilluns al Palau de Congressos de Barcelona i està previst que reuneixi més de 500 científics de tot el món.

Sánchez, responsable de l'organització del congrés, ha defensat que la fusió nuclear és menys perillosa que les activitats de les centrals nuclears perquè es treballa amb itri en lloc d'urani i aquest residu té una vida mitjana de 13 anys, lluny dels 4,5 milions d'anys de l'urani.

Sánchez ha explicat que, malgrat que el projecte ITER està regulat com a energia nuclear, la refrigeració no és el més important en matèria de seguretat i el que preocupa és que un incendi o un terratrèmol destrueixi l'edifici i es produeixi una fuga d'itri.

Contingut patrocinat