BARCELONA, 20 abr. (EUROPA PRESS) -
La possibilitat de finançar les obres a llarg termini i més formació a experts són claus per avançar en l'accessibilitat arquitectònica, que té com a principals beneficiaris un 31% de la població catalana --entre persones amb discapacitat i ancians--, han assenyalat diversos experts aquest dijous en la jornada '2017, La fi de les barreres arquitectòniques?' que ha acollit la seu d'Once a Barcelona.
Dels quatre milions d'habitatges a Catalunya, la meitat no tenen ascensor i farien falta dècades per arribar a l'accessibilitat plena, ha destacat el director de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació d'Habitatge de la Generalitat, Jordi Sanuy, que ha afegit que a la capital catalana hi ha 19.000 habitatges de més de quatre plantes que no tenen ascensor.
Les construccions antigues són el repte més important per a l'accessibilitat, mentre que en obra nova és pràcticament inexistent l'incompliment de les normatives, ha assenyalat Sanuy, que ha apostat per reforçar la formació a universitaris, administracions, experts i mitjans de comunicació.
El director de Projectes Especials d'Otis, Luis Miguel Alcázar, ha apuntat que un finançament a llarg termini per assumir les obres amb una quota mensual reduïda seria més efectiva per a l'accessibilitat que les actuals subvencions, que arriben a pocs i penalitzen en la declaració de la renda persones amb pocs ingressos.
La membre de la càtedra d'accessibilitat i professora a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Sandra Bestraten ha defensat la innovació i la creativitat per abordar l'accessibilitat, així com la figura de l'expert mediador, davant la "urgència social" que hi ha gent que no pot sortir de casa.
"MOLTS TOBOGANS I POQUES RAMPES"
"Hi ha moltíssims tobogans i poques rampes" en les adaptacions a l'accessibilitat, ha lamentat la també professora de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i ha destacat que aquests mediadors experts servirien tant per aplicar les normes als casos concrets com per intervenir entre diversos propietaris que requereixin solucions conjuntes, com un ascensor per a dues escales.
Alcázar ha coincidit en la idoneïtat d'un mediador expert, que ajudi a adaptar les normatives a les limitacions tècniques dels diferents habitatges, i ha rebutjat que es donin accions punitives.
L'advocat i gerent del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, ha lamentat que no s'ha sabut transmetre el valor afegit que dona un habitatge l'accessibilitat, fent autocrítica, i ha reivindicat la revaloració que suposa.
La directora general d'Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, ha reivindicat l'accessibilitat com un dret universal i un "pilar" de la igualtat d'oportunitats, malgrat que ha reconegut que és un assumpte complicat que necessita implicació i treball diari de tots els àmbits, públic, privat, social i associatiu, des de la col·laboració i la complicitat.
El president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi), Antonio Guillén, ha criticat que no tingui un pressupost la llei d'accessibilitat aprovada pel Parlament, i ha reivindicat l'accessibilitat universal com una aportació de qualitat de vida per a tota la ciutadania.
