Baixen un 9% els assistents a les sales de la institució el 2017, caiguda "significativa però no dramàtica"
BARCELONA, 1 des. (EUROPA PRESS) -
La Filmoteca de Catalunya s'omplirà durant el 2018 de produccions d'Ingmar Bergman que coincideix amb el centenari del seu naixement, festejarà l'aniversari del Maig del 68 amb la icona Pierre Clémenti, dedicarà una retrospectiva a l'actriu francesa morta aquest any Jeanne Moreau, també a Ken Loach i a Rita Hayworth, i un cicle al cineasta Jaime Rosales.
Ho ha anunciat el director Esteve Riambau aquest divendres en roda de premsa per presentar la programació de l'any que ve, en la qual també sobresurten cicles dedicats a la glamourosa actriu del Hollywood clàssic i també directora, Ida Lupino, a l'actor Sergi López, als germans Taviani i a l'asiàtica Kenji Mizoguchi.
L'any començarà amb el desembarcament del cineasta Ken Loach, que vindrà personalment a Barcelona per obrir el cicle que li dedicarà la Filmoteca i que destecarà la "consciència social" de les seves pel·lícules, que mostren desigualtat i que beuen de la tradició realista britànica.
Ida Lupino coparà les sales amb un cicle entre febrer i març, quan també es projectarà una selecció de pel·lícules escollides per Sergi López, que va arribar per la porta del cinema francès de la mà del director Manuel Poirier i que ha actuat a les ordres de Ventura Pons, Isabel Coixet i Agustí Villaronga.
Els germans Paolo i Vittorio Taviani, hereus tardans del neorealisme, protagonitzaran un cicle a l'abril. El mateix Paolo Taviani preestrenará la seva última pel·lícula i obrirà el cicle en homenatge de la seva filmografia, en la qual conflueixen poesia i política.
Per commemorar el 50 aniversari del Maig del 68, Riambau ha proposat recuperar la figura de Pierre Clémenti, com a "icona" de l'esperit de rebel·lia, tant dins com fora de la pantalla, en col·laboració del seu fill Balthazar Clémenti.
Els mesos d'estiu seran per a Ingmar Bergman i la seva capacitat de captar l'esperit humà amb tanta intensitat i també per als germans Gómez Grau, que van abocar la seva mirada fotogràfica al Hollywood que va aterrar prop del seu Cervera natal a partir dels anys 60.
A l'agost, l'estrella serà Jeanne Moreau, de la qual la Filmoteca reivindicarà el seu perfil més enllà del cinema de François Truffaut i de la 'Nouvelle vague', i projectarà films en què l'actriu va ser dirigida per Orson Welles.
ROBERT ALTMAN TANCARÀ L'ANY
A la tardor serà el torn de Rita Hayworth, Kenji Mizoguchi i Jaime Rosales --del qual estrenaran l'última pel·lícula--, mentre que al novembre un cicle parlarà de com el cinema ha reflectit el món de la joguina, per culminar l'any al desembre amb Robert Altman.
Per trencar l'imaginari de la Filmoteca com a mera sala d'exhibició, Riambau ha destacat l'organització de tres exposicions: 'Terry O'Neil, rostres de llegendes', 'Prop de Hollywood, Fotografies dels germans Gómez Grau' i 'Toy Stories: les joguines i el cinema'.
BALANÇ DEL 2017
Els espectadors de la Filmoteca han descendit un 9% durant aquest 2017, que tancarà amb 120.000 assistents i una mitjana de 95 espectadors per sessió: "Una mitjana altíssima respecte al cinema comercial", ha ressaltat Riambau que, malgrat la baixada, ha reafirmat la seva voluntat de mantenir el rigor i la curiositat com a trets distintius de la institució.
Després de constatar una baixada el mes de setembre i octubre per la situació política, ha evitat atribuir a aquesta qüestió la magnitud de la baixada, que ha qualificat com a "significativa però no dramàtica", així com sistemàtica i constant durant tot l'any.
El cicle dels 50 anys del festival de cinema fantàstic de Sitges va estar per sota de les previsions, igual que el del centenari de la Revolució Soviètica, Riambau ha dit: "Prenem nota d'aquesta pèrdua, però no ens alarma especialment pels marges en què ens estem movent".
Riambau, que ha reivindicat la promesa estesa pels exconsellers Ferran Mascarell i Santi Vila de convertir la Filmoteca en equipament nacional amb personalitat jurídica pròpia, ha recordat els objectius prioritaris de la institució de conservar per difondre, treball amb fons propis, impulsar una programació diversa i transversal i el repte de la internacionalització.
