Espanya és dels països on menys combatents surten cap a aquests conflictes
BARCELONA, 26 juny (EUROPA PRESS) -
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández, ha constatat aquest dijous la "preocupació creixent" dels països membres del G6 pels milers de combatents que es desplacen des de la UE a Síria i Mali per participar en la jihad i que tornen més radicalitzats als seus països d'origen.
En roda de premsa des del palauet Albéniz de Barcelona, on té lloc la reunió de ministres de l'Interior del G6, Fernández ha indicat que aquests 'retornats' tornen adoctrinats i lliurats com a potencials terroristes: "Cap país està lliure, en cap moment, de ser objecte d'atemptat", ha sentenciat, citant els últims casos a Boston, Londres, Tolosa i Brussel·les.
Ha assegurat que el conflicte s'ha agreujat, ja que "de Síria s'ha estès a l'Iraq, i una de les franquícies d'Al-Qaida a Síria, l'Exèrcit Islàmic per a l'Iraq i Llevant (ISIL), s'ha convertit en el seu competidor", i ha dit que aquests conflictes tenen molts combatents procedents d'Europa: segons els càlculs del ministre, milers surten d'Europa, mentre que Espanya és un dels Estats des dels que surten menys d'aquests combatents, que es compten per desenes.
Així, Fernández ha indicat que d'Espanya tenen comptabilitzats diverses desenes de combatents que han arribat a Síria --on alguns s'han immolat causant greus estralls i altres han mort en combat, i rondarien els 60, segons fonts d'Interior-- i a Mali, però encara no a l'Iraq, si bé no descarten que alguns s'hagin desplaçat a aquest país des de la veïna Síria.
De moment, les forces i cossos de seguretat han detingut tres retornats d'aquests països, dos de Síria i un de Mali, segons el ministre, que ha afegit que la radicalització dels potencials jihadistes es fa a través d'internet, les presons i els llocs de culte.
Així, el ministre, que ha recordat que Espanya impulsarà una nova estratègia nacional contra l'amenaça jihadista, ha elogiat que en la lluita antiterrorista a Espanya han fet "de la necessitat virtut", ja que els cossos i forces de seguretat de l'Estat s'han especialitzeu amb la lluita contra ETA.
"Hem creat escola i som un referent internacional", ha insistit el ministre, que ha defensat la gran professionalitat dels cossos policials espanyols i els seus vincles internacionals molt intensos.
IMMIGRACIÓ
Un altre dels temes que s'han posat sobre la taula durant la reunió ministerial és la lluita contra la immigració irregular, i s'ha constatat que la primavera àrab i els conflictes de Síria i Mali, a més de la situació de l'Iraq, deixen un gran nombre de desplaçats "que agreugen la immigració d'arrel econòmica i social" cap al continent europeu, i que pateixen sobretot Espanya i Grècia.
Ha destacat que s'està consolidant a la UE la convicció que "la lluita contra la immigració irregular ha de ser una política comunitària", i que els països que són frontera exterior de la UE, com Espanya, suporten una més pressió i necessiten una ajuda especial.
Per al ministre, aquesta política europea ha de basar-se en ajuda al desenvolupament als països d'origen, malgrat lamentar que hi hagi estats interlocutors per rebre aquesta ajuda que són estats fallits, i ajuda per blindar les fronteres.
Ha apostat perquè abans d'oferir l'ajuda al desenvolupament, cal "establir una base institucional mínima en aquests països".
També ha avisat que la Task Force Mediterránea (TFM) de la UE i el Frontex no poden ser "desnaturalitzades" convertint-les en agències humanitàries perquè són organismes per lluitar contra la immigració irregular i només s'aconseguiria que les màfies trafiquessin amb més persones, tot i que ha assegurat que mantindran el seu principi d'actuació humanitària amb els nàufrags.
