Una au marina carronyera podria adquirir aquest patogen i estendre'l fins a l'Antàrtida
BARCELONA, 10 des. (EUROPA PRESS) -
La fauna de latituds antàrtiques podria estar en perill pels patògens que dispersen els humans en localitats i bases científiques de l'oceà sud, segons un estudi liderat per experts de la Facultat de Biologia i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, Jacob González-Solís, i de l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA) Marta Cerdà-Cuéllar.
La nova investigació, publicada en la revista 'Science of The Total Environment', ha detectat bacteris del gènere Salmonella i Campylobacter d'origen humà en aus marines antàrtiques i subantàrtiques, revela la fragilitat dels ecosistemes polars i alerta del risc de mortalitat en massa i extinció de poblacions de fauna local a causa dels patògens.
Exploradors, baleners, científics, i més recentment, també turistes, són exemples de col·lectius humans que s'han desplaçat fins als punts més remots de l'extrem sud del planeta.
Des de fa temps, alguns estudis es preguntaven si en latituds antàrtiques s'havien registrat infeccions que són transmeses per l'espècie humana a altres éssers vius.
Amb tot, i malgrat alguns indicis previs, "els estudis científics sobre agents zoonòtics a les zones antàrtiques i subantàrtiques han estat molt fragmentats; per tant, les evidències són molt disperses i no totalment convincents en aquest àmbit del coneixement".
"La cronologia i les vies potencials per la zoonosi inversa en aquests ecosistemes són complexes i difícils d'estudiar, però semblen clarament relacionades amb la proximitat de la fauna a zones subantàrtiques habitades per humans i a la presència de bases científiques antàrtiques", ha explicat González-Solís.
El treball confirma les primeres evidències de zoonosi inversa relacionada amb la presència de bacteris Salmonella i Campylobacter d'origen humà en la fauna polar.
Una de les senyals d'alerta ha estat la identificació de ceps de Campylobacter que són resistents a la ciprofloxacina i l'enrofloxacina (antibiòtics d'ús habitual en medicina i veterinària).
"El descobriment de genotips de Campylobacter habituals en l'espècie humana o el bestiar ens va donar la pista definitiva per confirmar que l'home pot estar introduint patògens en aquestes regions tan remotes", ha detallat Cerdà-Cuéllar, investigadora de l'IRTA-CReSA.
Aquests ceps de Salmonella i Campylobacter, que són causa habitual d'infeccions en els humans i el bestiar, no solen provocar brots de mortalitat en la fauna salvatge. Ara bé, els nous patògens emergents o invasors que arriben a poblacions altament sensibles -com la de la fauna antàrtica i subantàrtica- podrien tenir conseqüències devastadores i causar el col·lapse local i l'extinció d'algunes poblacions, segons l'expert.
L'estudi mostra que el risc és més elevat en àrees properes a les zones geogràfiques més habitades, com les illes Malvines (Falkland) o possiblement l'arxipèlag Tristán d'Acuña.
En aquest escenari, la connectivitat biològica entre comunitats antàrtiques i subantàrtiques a través de les aus marines carronyeres és un factor que acceleraria la circulació dels agents zoonòtics entre els ecosistemes de diferents latituds.
