BARCELONA, 16 oct. (EUROPA PRESS) -
La periodista Pilar Eyre ha estat la finalista del Premi Planeta de novel·la 2014 amb la història real de la recerca d'un periodista de guerra segrestat i amb qui havia viscut just abans una apassionada història d'amor durant tres dies de "romanticisme i passió".
En roda de premsa després de proclamar-se el guanyador --Jorge Zepeda-- i la finalista, Eyre ha explicat que la tòrrida i curta història havia començat en un restaurant, quan ella va veure entrar a un desconegut mentre sopava amb uns amics.
Després dels tres dies amb Sebastian, ell li ha demanat que l'esperés: se'n va anar a Síria, i ella es va acabar assabentant que havia desaparegut prop de la frontera turca i va saber finalment que l'havien segrestat.
Llavors ella va emprendre una recerca "detectivesca" per trobar-lo durant un any i dos mesos aproximadament.
Després de preguntar-li si va trobar a Sebastian, ha respost molt francament: "M'agradaria que la gent es gastés 22 euros per saber-ho".
Tot i això, ha afegit amb igual franquesa: "Segueix vivint al meu cor", i ha assegurat que els lectors trobaran un final lluminós.
AMOR, INTRIGA, HUMOR, ESPERANÇA
Fins a arribar a aquest final, la novel·la inclou amor, intriga i també humor, a més de reflectir la passió de viure que ella assegura tenir.
La membre del jurat Carmen Posadas ha explicat que la novel·la pot interessar a un públic femení, però també als homes, perquè, "sota una capa aparentment frívola", hi ha una història intel·ligent, que barreja amor, aventures i fins i tot una evocació de la 'gauche divine'.
Eyre ha replicat que sí és una novel·la també per a homes, perquè ella es despulla sense "cap tipus de pudor", de manera que les dones poden sentir-se identificades i els homes poden aprendre.
A més, està convençuda que el final proporciona esperança a les dones de la seva edat i a totes en general.
Va decidir escriure el llibre després de parlar amb el seu fill, que un dia li va preguntar què li passava i per què no estava escrivint com sempre feia.
Quan ella li va explicar, ell no s'ho va creure, però quan va comprendre que tot era cert, va acabar convencent la seva mare que podia ser una novel·la.
Es va posar a escriure l'endemà, tarda i nit durant molts mesos, trencant amb la seva vida quotidiana, i seguint el consell que li havia donat Ana María Matute: "Cal escriure ràpid i corregir lent".
