Actualitzat 09/07/2024 13:42

Una exposició al Cosmocaixa explora el vincle entre la música i les matemàtiques

Magda Polo fa servir el Tub de Kundt de l'exposició
EUROPA PRESS

Preveu 300.000 visitants i després anirà a Sevilla, Madrid, Saragossa i València fins al 2026

BARCELONA, 9 jul. (EUROPA PRESS) -

El Museu de la Ciència Cosmocaixa de Barcelona acull des de dimecres fins al 12 de gener 'MateMiFaSol. Un viatge sonor del caos al cosmos', una exposició sobre el "vincle indestructible" entre la música i les matemàtiques, amb 30 mòduls interactius i 15 instal·lacions audiovisuals.

El director del Museu de la Ciència Cosmocaixa, Valentí Farràs, ha explicat en una roda de premsa que "complementa l'experiència del Cosmocaixa" ja que aborda tota la història coneguda i investigada sobre què és el so, com es propaga i la intervenció humana per convertir-lo en música.

Se centra en la interacció i la participació del públic, a transmetre un aprenentatge i que es pugui entendre de manera fàcil per a tots els visitants, i a mostrar al públic "peces emblemàtiques" sobre l'estudi del so.

La catedràtica i assessora de l'exposició, Magda Polo, ha destacat que es pot comprovar com la música és capaç d'emocionar el públic, "perquè té una essència fonamentalment matemàtica", i com les matemàtiques ajuden a entendre els recursos que fa servir la música.

Preveuen una assistència d'uns 300.000 visitants durant sis mesos --uns 2.000 diaris-- i després es traslladarà a Sevilla, Madrid, Saragossa i València, fins al 2026.

SALES

L'exposició s'articula en una escala de 7 conceptes inspirada en les 7 notes del pentagrama, i a cadascuna li correspon un color, en línia amb les idees del compositor Aleksandr Skriabin en la simfonia 'Prometeu' (1910), que considerava que cada nota tenia un color per la seva vibració: "Aquesta sinestèsia ens va semblar molt interessant", afegeix Polo.

L'inici de la mostra, '0. Al principi va ser silenci', simula el silenci previ al big-bang i com "el cosmos va començar a funcionar com una màquina sonora"; la següent sala, '0,00002. Moltíssim menys que un xiuxiueig', fa referència al fet que 0,00002 pascals és el volum mínim de so que els humans són capaços de sentir, com un gra de sorra que cau en un plat.

L'espai '1. Mesurar la bellesa i l'emoció' explora com Pitàgores va crear les subdivisions de les 7 notes, i es pot veure una rèplica del monocordi de Marin Mersenne del segle XVII; a la sala '440. Veure el so, sentir el número' aborda les representacions del so fent referència a la freqüència de 440 hertz, l'estàndard per afinar els instruments de corda.

La sala '1607. La música de la matèria' deu el nom a l'any 1607, quan Claudio Monteverdi va estrenar 'L'Orfeo', considerada la primera òpera; i l'espai '100.000: La música de la vida' al·ludeix a la mitjana de 100.000 batecs diaris del cor humà i analitza com el cos "funciona com una polifonia".

El divulgador musical Carlos Calderón ha explicat que l'última sala, 'Infinit. La música de les esferes', aborda l'estudi de Johannes Kepler sobre el so dels planetes, ja que creia que "hi ha alguna cosa musical en el cosmos i que la música és capaç d'analitzar l'univers".

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

S'han organitzat activitats complementàries perquè els nens sàpiguen què és una ona sonora o el timbre; activitats familiars de divulgació científica i tallers; i la pianista i matemàtica Laura Farré oferirà dimecres el concert inaugural, 'Del caos al cosmos'.

A més a més, hi haurà una conferència sobre la geometria en la música, del professor de la Universitat d'Oxford (Regne Unit) Marcus du Sautoy; i l'investigador de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC) Terence John Mahoney i el cineasta Juanma Betancourt introduiran la música dels estels, amb el seu documental 'La partitura del cosmos'.

Contador



www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés