Les qüestions sobre el model social han quedat "aparcades"
BARCELONA, 11 febr. (EUROPA PRESS) -
Experts del Barcelona Centre for International Affairs (Cidob) han conclòs una falta d'autocrítica sobre el model d'integració social a Catalunya després dels atemptats d'agost a Barcelona i Cambrils (Tarragona): "El debat sembla tancat, i no hauria de ser així", ja que requereix una reflexió complexa i a diversos nivells.
En una entrevista d'Europa Press, el coordinador de l'informe 'Atemptats de Barcelona i Cambrils: reaccions, explicacions i debats pendents', l'investigador Moussa Bourekba, ha reflexionat que el debat es va mantenir en l'opinió pública unes dues o tres setmanes, mentre que països com el Regne Unit, França i Alemanya segueixen mantenint-lo sobre atemptats de fa dos o tres anys.
"Tenim la sensació que no estem abordant el que ha passat amb tanta profunditat aquí", ha explicat l'expert, que en l'article considera preocupant la velocitat amb la qual els debats de fons van eclipsar els atemptats.
Entre les causes d'això, l'investigador ha apuntat a com la situació política a Catalunya ha ocupat l'agenda mediàtica, la qual cosa s'ha sumat a certa falta de voluntat de fer front a debats sensibles, i a una dinàmica en la qual els atemptats entren en la quotidianitat i les persones s'hi acostumen.
Bourekba ha observat que el que va portar a uns joves de Ripoll (Girona) a atemptar "no es pot explicar sobre una sola variable", per la qual cosa ha rebutjat els discursos que es basen en l'origen marroquí, que simplifica el que és un fenomen complex i orienta el debat cap a causes alienes a la societat.
L'investigador ha apuntat al contrast que es va produir entre els qui van afirmar que els joves estaven integrats i les declaracions d'un cosí dels terroristes, que va afirmar: "Sí, ens criem aquí i no tenim problemes de convivència, però som i sempre serem els moros".
Ha argumentat que la integració és un factor més a tenir en compte en una reflexió que ha d'incloure la dimensió personal, socioeconòmica, política i religiosa.
DUEL "EXTREMADAMENT CURT"
En un dels quatre articles d'experts que conformen l'informe, l'investigador Jordi Moreras ha identificat com "extremadament curt" el període de duel després dels atemptats, uns fets que van posar sobre la taula que els radars de radicalització aplicats no van ser eficaços.
Moreras alerta que el grup de qüestions que servirien per revisar la manera en què la societat catalana valora el seu propi model social "ha quedat aparcat", i la reflexió ha anat cap a una cerca causal dels factors externs que van poder confluir, en una postura que apunta a la presència de comunitats musulmanes d'inspiració salafista com un exorcisme per identificar el mal que cal eradicar.
"En optar per aquesta segona via, s'ha volgut deixar en suspens aquesta necessària autocrítica que hem de fer pel que fa a un model d'integració social, del que cal preguntar-se si encara segueix sent vàlid en el present", ha reflexionat en el seu text 'Deu dies d'agost'.
En un altre text, l'experta Blanca Garcés ha destacat que Barcelona "no s'ha declarat en guerra ni cap a l'exterior ni cap a un suposat enemic interior", com sí que s'ha donat en altres atemptats en altres països, en els quals s'ha criminalitzat la immigració.
Ha apuntat que el debat que demanava una major delimitació entre víctimes/terroristes es va donar "en l'eix nacional, en la confrontació Catalunya/Espanya", com per exemple per part de mitjans que van relacionar els atemptats amb el procés sobiranista, amb els Mossos d'Esquadra com una de les dianes, ha dit.
"El 17A va posar en evidència la gravetat de la descoordinació policial entre uns cossos i uns altres, així com les implicacions de tenir cossos de seguretat amb competències en terrorisme, però sense accés a les principals bases de dades internacionals", ha dit.
