És una peça a l'oli que representa un paisatge fluvial en què s'intueix un personatge
LLEIDA, 19 gen. (EUROPA PRESS) -
El Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) ha identificat una nova obra de Joaquín Sorolla que data dels primers anys de formació de l'artista (1863-1923), dos anys després de treure a la llum una altra peça del pintor valencià.
Es tracta d'una pintura a l'oli sobre taula de petit format, de 34,6 per 16,8 centímetres, que representa un paisatge fluvial o lacustre, ha anunciat la UdL aquest dilluns en un comunicat.
"Executada segurament del natural amb una tècnica molt depurada, hauria estat feta en els inicis de la seva carrera artística, concretament el 1881", assenyala la UdL.
Els exàmens, basats en diferents radiacions electromagnètiques, visibles i invisibles, com la llum blanca, ultraviolada, infraroja i els raigs X han permès a l'equip del CAEM aproximar-se al procés de creació pictòrica de l'obra, confirmant els paral·lelismes tècnics i estilístics entre aquesta pintura i el corpus de Joaquín Sorolla.
La radiografia --assegura la UdL-- ha posat en evidència la presència d'una pintura subjacent en què s'intueix la representació d'un personatge.
Segons els experts, tot indica que Sorolla hauria reutilitzat una taula on prèviament ja hi havia una figura humana "probablement del mateix Sorolla" sobre la qual va pintar aquest paisatge valencià.
Argumenten que prova d'això és també la incisió que s'observa a l'angle superior esquerre de l'equip, corresponent segurament a aquesta primera composició, la qual --avui illegible--, ha estat coberta per la segona capa pictòrica.
Si bé no es disposa de documentació sobre la creació d'aquesta peça, els investigadors del CAEM han pres com a referència la firma per datar-la.
Segons el comunicat de la UdL, la firma es correspon amb les rúbriques de la primera època de Sorolla i s'intueix alhora un "81", pel que han considerat que ha estat executada el 1881, quan Sorolla estava en els inicis de la seva carrera artística.
Va començar a pintar a l'aire lliure animat per un dels seus professors, Gonzalo Salvá, i després pel pintor Ignacio Pinazo Camarlench, durant la seva etapa de formació en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Valencia (1878-1881).
INTERÈS DEL PINTOR PEL REALISME
La pintura evidencia l'interès de Sorolla pel realisme i la seva gran destresa en l'execució de les pinzellades ràpides i precises.
El pintor humanitza el paisatge representant la silueta d'una torre i una cúpula a l'horitzó i el que semblen uns cables elèctrics, instal·lats mesos abans a València.
Els autors de l'estudi també destaquen la presència d'una franja ataronjada, corresponent a la claraboia, la qual es reflecteix també a l'aigua.
RECURSOS HABITUALS DE SOROLLA
Es tracta d'un recurs habitual en algunes obres del pintor de cronologia semblant com Bugaderes del Túria (1879), Aparició de Crist als apòstols (1882) o Paisatge de l'Algar de València (1882).
Els investigadors del CAEM, així com Blanca Pons Sorolla, besnéta del pintor i experta en la seva obra, remarquen l'excepcionalitat d'aquesta pintura, "ja que es conserven molt poques obres d'aquesta època tan primerenca tan acabades i amb aquesta qualitat".
Els propietaris de l'obra, que la van adquirir com anònima en una subhasta en línia, van encarregar el 2014 l'estudi al CAEM per determinar la seva autoria.
