David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
BARCELONA, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
Experts en salut mental de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) de Barcelona han subratllat la importància de comptar amb xarxes de suport i relacions humanes de qualitat davant de l'auge de trastorns de salut mental, i alerten dels perills de les xarxes socials, particularment pels més joves, han explicat a Europa Press amb motiu aquest divendres del Dia Mundial de la Salut Mental.
La directora del Departament de Psicologia de la UAO, Salud Porras, ha advocat per augmentar la "visibilitat" de la salut mental, històricament estigmatitzada, perquè defensa que és tan important com qualsevol altre àmbit de la salut, en les seves paraules.
Ha afirmat que "és la primera vegada en la història" que els humans estan exposats a nivells d'estimulació com els que provoquen les xarxes socials, i assegura que aquests atrofien i deformen la capacitat d'atenció i les creences i expectatives sobre les relacions humanes.
Porras ha dit que no tot malestar emocional implica un trastorn psicològic, i creu que actualment s'estan psicopatologitzant comportaments que sempre han estat presents en la història de la Humanitat: "L'ésser humà del segle XXI necessita aprendre a patir".
FALTA DE PROFESSIONALS
Porras també ha advertit de la "falta tremenda" de professionals i recursos, i no veu comparable l'augment d'incidència de casos amb els recursos als quals pot accedir un ciutadà, fins al punt que, segons ha explicat, s'estan obrint llocs de treball que corresponien a psicòlegs clínics a un altre tipus de professionals.
Ha defensat "reduir l'estigma associat a la conducta suïcida", ja que moltes famílies afectades ho viuen amb vergonya, i ha demanat proporcionar una educació als joves que els enforteixi davant de la frustració i donar importància al consum de substàncies i addiccions comportamentals.
SALUT MENTAL I DIGITALITZACIÓ
La professora del Neuropsicologia de la Universitat CEU Abat Oliba Marina Fernández Andújar ha explicat que la pandèmia va provocar una "entrada massiva" a la digitalització per part de menors sense principi de precaució, segons ella.
"Això, lligat a una no regulació d'Internet i al sistema de negoci darrere de les grans plataformes, ha estat un caldo de cultiu perquè les dades de salut mental siguin les pitjors de la història", ha assegurat.
Ha assegurat que les plataformes veuen a l'adolescent com un potencial client per a tota la vida, per la qual cosa potencien tot el que produeix "un cert reforç", com si fossin petites descàrregues de dopamina.
Fernández ha apuntat que l'ús de pantalles pot "detonar" predisposicions genètiques --encara que no són la causa única--, i ha demanat distingir entre recursos digitals i xarxes socials.
Ha defensat que l'ús d'aquestes últimes poden causar ansietat, depressió i trastorns de la conducta alimentària (TCA) a través de la falta de somni, la pressió estètica i la falta de vincles emocionals, entre altres.
PERFECCIONISME I AMISTATS
El responsable del Servei d'Atenció Psicològica de la UAO, Jason Delgado Taganovich, fa 3 anys que atén a alumnes amb dificultats acadèmiques, malestar emocional i problemes de salut mental, i ha explicat que "el que més augmenta són els problemes emocionals personals".
Ha afirmat que, a nivell acadèmic, la majoria de problemes deriven del perfeccionisme i l'autoexigencia dels joves i, en termes més generals, apunta a una destrucció del nucli familiar, l'autoimatge, els efectes de les xarxes socials i la falta de pertinença.
Delgado considera que els joves tenen problemes per formar amistats "de veritat" i que tenen moltes relacions que no són sanes, són tòxiques, abusives i de conveniència, i ha recordat que tenir una bona xarxa de suport és fonamental, en les seves paraules.
"Tots necessitem una comunitat de persones que ens estimin i ens diguin que valem, no som illes. L'ésser humà és un ser social per naturalesa. I això va en contra del que diu la societat d'avui dia: no som autosuficients, som limitats, febles, i necessitem l'ajuda dels altres", ha expressat.
