Una perit que va avaluar l'edifici diu que tenia poliuretà, "altament inflamable"
VALÈNCIA, 22 febr. (EUROPA PRESS) -
La rapidesa amb què les flames s'han estès en l'incendi d'un edifici del barri de Campanar de València aquest dijous es deu a que s'ha propagat per la façana, construïda d'un material combustible, i al vent, ha explicat a Europa Press el catedràtic del departament d'Enginyeria Civil de la Construcció i de Projectes d'Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València, Antonio Hospitaler.
Segons l'especialista que va peritar l'edifici (de 2005) fa uns anys, Esther Puchades, la façana tenia poliuretà, altament inflamable, "i això és el que ha ocasionat que l'edifici cremés en menys de mitja hora", ha dit en declaracions a À Punt recollides per Europa Press.
El catedràtic Antonio Hospitaler, que va ser a la torre Windsor de Madrid després que cremés el 2005, ha detallat que la propagació per façana és "molt més ràpida que un incendi a l'aire lliure" i que, si hagués estat construïda amb maó i no amb un material combustible, "no s'hagués propagat".
Hospitaler ha precisat que el Codi Tècnic d'Edificació és de l'any 2006, i amb modificacions recents que hi ha hagut --després de 2017-- "preveu aquest tipus de situacions i que els materials de la façana no siguin combustibles per evitar una propagació d'incendis per ella".
"La façana té una propietat física en què se li enganxen les flames i, en fer-ho, pugen a tota velocitat i, llavors, l'incendi s'estén per tota la façana ràpidament. Això ha provocat que es trenquessin els vidres dels pisos i es propagui l'incendi a l'interior de les cases", ha detallat.
L'enginyer ha explicat que les investigacions hauran de determinar l'origen: si les flames van començar a l'interior d'un habitatge, van passar a la façana i, d'aquí, a la resta de l'edifici, o si les flames es van originar en la pròpia façana.
TORRE GRENFELL
El foc d'aquest dijous li recorda al de la torre Grenfell del 14 de juny de 2017: "Va passar exactament el mateix. Va ser un incendi que es va propagar per façana i això va causar una actualització de la normativa europea sobre aquest tema. És molt recent, si aquest té 10 anys ó 15 anys, doncs no li afecta aquest canvi normatiu, ja estava fet", ha apuntat. En aquell cas, "l'incendi es va produir dins de l'edifici, a les oficines, i d'aquí va sortir a la façana i es va propagar per la façana als pisos de dalt".
Quant al perill d'ensorrament, "aparentment no n'hi ha, però mai se sap". "El formigó aguanta bastant el foc, té bona resistència. El que passa és que no cal entrar a l'edifici de seguida, cal esperar perquè el formigó pot col·lapsar després, al cap d'unes hores, perquè té un procés físic-químic dins que fa que es deteriori amb el temps. La calor es queda endins, no surt fins que es refredi. S'ha produït, en alguns casos, que han passat hores, l'incendi s'ha anat i ha caigut l'edifici. Però jo crec que aquí el nivell d'incendi que hi ha hagut no és tan elevat com per a això", ha dit.
