BARCELONA, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
Les expertes en gnere i activistes feministes que han intervingut en la primera jornada del II Congrés Internacional per a l'eradicació de les violncies masclistes han alertat que la pandmia ha agreujat les "desigualtats estructurals" entre homes i dones.
El Congrés, que organitza l'Institut Catal dels Dons (ICD), ha comenat aquest dilluns de forma telemtica i continuar fins al dimecres 28 d'octubre, amb 1.600 persones inscrites de 40 mbits laborals diferents, ha informat el Govern en un comunicat.
La presidenta de l'ICD, Laura Martínez, ha destacat que aquesta edició recorre "el treball, l'experincia i la fora que els moviments de dones, associacions, prestadores de serveis, les administracions públiques i totes les dones en situació de violncia masclista han posat sobre la taula per a resistir violncies en temps de Covid-19".
En aquest context, la directora general de l'ICD, Núria Ramon, ha explicat que en comenar la pandmia l'entitat va reorganitzar els serveis d'atenció a víctimes de violncia masclista amb noves estratgies: "Des del primer dia, la nostra principal preocupació va ser garantir l'atenció i l'acompanyament a les dones en situació de violncies masclistes".
En el discurs inaugural, la consellera de la Presidncia i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha advocat per "donar una millor atenció i suport a les dones" que es troben en aquest tipus de situacions.
RISCOS PSICOSOCIALS
En el marc del congrés, la sociloga i investigadora Clara Llorens ha presentat un estudi sobre les condicions de treball i la salut en el context del Covid-19, que recull l'experincia d'unes 20.000 persones enquestades entre el 4 i el 10 de maig d'aquest any.
L'experta alerta dels riscos psicosocials identificats en l'estudi: "Es tracta d'efectes greus sobre la salut que tenim identificats des de fa un segle, i ara les ocupacions feminitzades i de cures, poc valorades socialment, són les que estan més exposades".
En concret, ha advertit que "les metgesses van quintuplicar el consum de tranquilizantes i somnífers, i les auxiliars d'infermeria l'han triplicat", fet que situa com exemple que la situació laboral de les afectades pot convertir-se en un problema de salut.
ECONOMIA PRODUCTIVA I DE CURES
En la taula rodona 'La crisi de les cures i el seu impacte en temps de pandmia', l'activista Sandra Ezquerra ha destacat que el Covid-19 ha posat de manifest que "hi ha una íntima relació entre economia productiva i de cures", que es concreta en la relació entre all públic i all privat.
"És necessari reivindicar el sistema informal de salut, persones que cuiden de la llar o de persones grans i que no s'han vist reflectides en les estadístiques", ha sostingut Ezquerra, que també és directora de la Ctedra de la Unesco Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic (Barcelona).
La doctora en Sociologia Sara Moreno ha sostingut que durant el confinament va haver-hi canvis en el repartiment de les tasques domstiques que no van revertir en una major igualtat: "Els homes van sortir a fer la compra quan sortir de casa era un privilegi".
"El treball remunerat dels homes sempre ha sortit abans de la crisi. La més recent, la de 2008. Per aix hem d'invertir els papers i hauria d'haver-hi més inversió", ha defensat.
POSAR LA VIDA Al CENTRE
L'escriptora, professora i activista feminista Silvia Federici ha demanat treballar en noves estructures familiars més obertes i posar "la vida al centre" per acabar amb la desigualtat, sense oblidar fites del feminisme com el reconeixement de les tasques de criana.
Per la seva banda, la directora de l'Institut Canari d'Igualtat, Kika Fumero, ha presentat la iniciativa 'Mascarilla 19' --paraula clau que poden utilitzar les dones víctimes de violncia masclista quan van a la farmcia per demanar ajuda--.
