Adverteix que el terrorisme no s'acaba amb bombes, sinó "amb idees"
BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -
L'expert del Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona (Cidob) Jordi Moreras ha lamentat que Daesh guanya "la batalla de les imatges" a Europa, presentant amb orgull un mecanisme d'eficiència bèl·lica que atemoreix, comparable a la propaganda nazi, mentre que els països occidentals no aconsegueixen fer arribar els missatges amb la mateixa força.
"El terrorisme no s'acaba amb bombes, s'acaba amb idees", banalitzant els objectius i desmuntant arguments, ha explicat en una entrevista amb Europa Press el professor d'Antropologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Moreras ha assegurat que la radicalització no es pot comprendre des del punt de vista de l'islam, i per entendre-la" és millor aprendre sociologia que no teologia", ha observat, en el seu article del Cidob 'Per què uns joves es radicalitzen i altres no?'.
Daesh i les seves derivacions --com els joves europeus-- no tenen lògica religiosa i, segons Moreras, "ni tan sols són capaços d'explicar els cinc fonaments de l'islam", però han vist en la religió un mecanisme de reconstrucció identitària.
L'expert ha observat que la culpa de la radicalització de joves europeus "està repartida", i ha cridat a rebutjar plantejaments simplistes i a recompondre els factors: influeix el fracàs en la integració social i la pèrdua de qualsevol vincle amb la societat de la qual es forma part, així com el factor del desequilibri emocional, molt important.
"Tots ens hem format per entrar al mercat laboral, però ara no podem garantir-lo ni als nostres fills", ha reflexionat, i ha avisat que assenyalar la radicalització d'alguns joves com el major problema i com un fet extern, implica acceptar que la resta del sistema funciona bé.
RACISME ESTRUCTURAL
A Espanya no existeix una estructura social com són les perifèries urbanes franceses, de les quals van sortir els joves que van atemptar a París, però sí que existeixen "principis de discriminació", un racisme vernacular i estructural que fa molt complicat integrar-se i que fastigueja, visible per exemple en qualificatius d'ús generalitzat i que expressen rebuig, com 'moro'.
Aquest rebuig social se suma en alguns casos a elements com la precarietat familiar, la precarietat de la comunitat i un sistema que no garanteix un futur als joves.
Moreras ha dit que la tendència a un salafisme doctrinal, que s'endureix i insta a cuidar la religió, és una manera de combatre la violència, i ha reiterat que "del primer no es passa al segon".
LES FAMÍLIES, CLAU
"Les primeres víctimes de la radicalització són les famílies musulmanes, que veuen com els seus fills es perden, literalment", ha afirmat, i ha cridat a reflexionar sobre què ha passat en aquest col·lectiu que ve de la immigració, que s'ha trobat sense mecanismes per entendre i codificar la societat europea.
El desfasament generacional encoratja la desvinculació, sobretot per la interacció diferent que mantenen amb la societat europea: mentre molts pares tenen la 'síndrome del rellotge parat' --la ment i el cor al país d'origen--, els fills es troben amb un referent europeu més potent que el capital referencial familiar, que està desubicat i no els ajuda.
"Parlem de joves nascuts a Europa que no se senten europeus", ha dit, i ha qüestionat què significa ser europeu, on hi ha multitud de cultures i identitats.
Alguns països han iniciat un sistema "molt potent" de contrapropaganda, a través del relat d'esperança perduda de joves que han tornat de lluitar amb Daesh i eviten que altres s'hi uneixin, però ha lamentat que veu complicat que a Espanya puguin fer aquest servei social perquè s'aturen immediatament per haver cooperat amb el grup terrorista.
Moreras ha posat en valor el paper de les emocions, mecanismes que "mouen les persones" i les fan vincular-se a col·lectius i, en el cas de joves radicalitzats, porta a lluitar en una situació en la qual només és possible la victòria o la mort, ha remarcat.
