BARCELONA, 27 abr. (EUROPA PRESS) -
Els exconsellers de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat Dolors Bassa i Chakir El Homrani han assegurat que els contractes d'emergència i les pròrrogues de concerts amb l'antiga Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia) es van fer segons el que preveu la llei.
En la seva compareixença durant la comissió d'investigació del Parlament d'aquest dilluns, Bassa, que va ocupar el càrrec entre gener del 2016 i octubre del 2017, ha atribuït l'augment de contractes d'emergència i pròrrogues a l'"arribada creixent" de menors no acompanyats, que va augmentar un 100% el 2015 i un 124% el 2016, fins als 600 el 2016 i arribant a 1.400 el 2017.
Ha afirmat que les circumstàncies eren extraordinàries però que el procediment era "rigorós, amb moltes fases tècniques i administratives".
Sobre el possible conflicte d'interessos de l'exdirector de la Dgaia Ricard Calvo, vinculat laboralment amb entitats a les quals es van adjudicar contractes públics des d'aquesta direcció, ha dit que li consta que "corria el rumor" d'un possible conflicte d'interessos, i que va dimitir per no entorpir la feina de la institució.
En resposta a una pregunta de Lorena Roldán (PP), ha afirmat que ara demanaria a Calvo que no dimitís perquè era un "gran professional", perquè tenia experiència amb les entitats i perquè la justícia li ha donat la raó.
CHAKIR EL HOMRANI
El Homrani, que va ser conseller entre maig del 2018 i maig del 2021, ha apuntat que va viure "un dels moments de més tensió" del sistema de protecció català, i també ha assenyalat que l'aplicació del 155 va suposar una paràlisi administrativa, segons ell.
Ha dit que la contractació d'emergència era "l'única manera possible" dins l'ordenament jurídic per donar resposta a l'emergència social, davant la sobreocupació de molts centres.
RICARD CALVO
L'exdirector de la Dgaia entre gener del 2016 i agost del 2017, Ricard Calvo, ha dit que quan va assumir el càrrec hi havia una "tensió estructural del sistema" a causa de la reducció de places residencials, i que durant el 2016, sense un increment pressupostari rellevant, la capacitat de generar noves contractacions era limitada.
Ha afirmat que fórmules com la pròrroga o l'ampliació de contractes buscaven "evitar interrupcions en serveis essencials, prioritzant la continuïtat assistencial" al menor, tal com preveia el Decret Llei 3/2016.
