BARCELONA 21 nov. (EUROPA PRESS) -
La pràctica d'alimentar animals salvatges per atreure'ls està alterant el comportament i hàbits alimentaris de la població de tortuga verda a Canàries, provocant un excés de greixos i contaminants, així com canvis de conducta.
Així es desprèn de l'estudi publicat a la revista 'Science of the Total Environment' per un equip en el qual participa Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
El treball, que té com a primera autora Catalina Monzón (Universitat de Las Palmas de Gran Canària), també està signat per experts de l'entitat ADS Biodiversitat, la Fundació Oceanogràfic i els Centres de Recuperació de Fauna Silvestre de Tafira i La Tahonilla, a Canàries.
L'arxipèlag canari és el punt més septentrional on es pot trobar habitualment la tortuga verda (Chelonia mydas) a l'Atlàntic oriental.
Aquesta tortuga marina --l'espècie més gran de la família Cheloniidae i l'única amb dieta herbívora-- està inclosa a la llista vermella d'espècies amenaçades segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
"Oferir aliment a les tortugues verdes per atreure-les és una pràctica en expansió al Carib i actualment és habitual a les Illes Canàries", segons ha destacat Cardona, que és professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre del Grup d'Investigació de Grans Vertebrats Marins de la UB.
Segons l'expert, el fet d'oferir aliment suplementari a les tortugues té tres conseqüències com retardar l'adopció d'una dieta herbívora, i eleva els nivells de triglicèrids i d'altres marcadors sanguinis associats al consum excessiu de proteïnes i greixos.
TORTUGUES MÉS VULNERABLES
També augmenta els nivells de certs contaminants orgànics i inorgànics, i acostumar-les al contacte humà les fa més vulnerables a les col·lisions amb embarcacions i la captura amb arts de pesca que empren hams, ja que les tortugues se senten atretes pels esquers.
En el marc del treball, els experts han aplicat un ampli protocol experimental que inclou anàlisi de tipus genètic, bioquímic, toxicològic i d'isòtops estables, així com la fotoidentificació i la telemetria per satèl·lit per al seguiment de la població de tortugues.
PROTEGIR PRADES D'ALGA
Segons Cardona, "a més de protegir les prades d'alga, caldria explicar als submarinistes i als propietaris d'embarcacions recreatives els efectes negatius que té l'alimentació de les tortugues per part dels humans".
La investigació ha comptat amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient, i s'ha dut a terme en el marc del projecte La tortuga verda i la xarxa Natura 2000 a Canàries.
