MADRID, 27 ago. (EUROPA PRESS) -
La majoria dels símptomes de la covid-19 en els pacients hospitalitzats es resolen en un termini de 12 mesos; no obstant aix, al voltant de la meitat continua experimentant almenys un símptoma persistent, segons ha revelat un estudi de 1.276 pacients a Wuhan (Xina) publicat a la revista 'The Lancet'.
Un de cada tres pacients seguia tenint problemes en respirar i les deficincies pulmonars persistien en alguns d'ells, especialment en aquells que havien patit covid-19 greu. Als 12 mesos, el 35,7% dels pacients sotmesos a proves addicionals de salut pulmonar presentaven deficincies de difusió --és a dir, una reducció del flux d'oxigen dels pulmons al torrent sanguini [87/244]--.
En general, els supervivents de la covid-19 estaven menys sans que les persones de la comunitat en general que no s'havien infectat amb el virus del SARS-CoV-2 (aparellats per edat, sexe i condicions preexistents).
"El nostre estudi és el més gran realitzat fins avui per avaluar els resultats de salut dels supervivents de la covid-19 hospitalitzats després de 12 mesos d'haver emmalaltit. Encara que la majoria es va recuperar bé, els problemes de salut van persistir en alguns pacients, especialment en aquellls que havien estat crítics durant la seva estada a l'hospital. Els nostres resultats suggereixen que la recuperació d'alguns pacients trigar més d'un any, i aix hauria de tenir-se en compte a l'hora de planificar la prestació de serveis sanitaris després de la pandmia", explica el professor Bin Cao, del Centre Nacional de Medicina Respiratria de l'Hospital de l'Amistat Xinesa-Japó (Xina).
Els pacients havien estat donats d'alta de l'Hospital Jin Yin-tan de Wuhan (Xina) entre el 7 de gener i el 29 de maig de 2020. Es van sotmetre a controls de salut detallats als sis i 12 mesos (presos des de la data en qu van experimentar per primera vegada els símptomes de covid-19) per avaluar qualsevol símptoma en curs i la seva qualitat de vida relacionada amb la salut. Aquests controls van incloure qüestionaris presencials, exmens físics, proves de laboratori i una prova de marxa de sis minuts per mesurar els nivells de resistncia dels pacients.
L'edat mitjana dels pacients inclosos en l'estudi era de 57 anys. Els resultats es van seguir durant una mitjana de 185 dies (control als sis mesos) i 349 dies (control als 12 mesos).
Molts símptomes es van resoldre amb el temps, independentment de la gravetat de la malaltia covid-19 inicial. La proporció de pacients que seguien experimentant almenys un símptoma al cap d'un any va descendir del 68 per cent als sis mesos (831/1.227) al 49 per cent als 12 mesos (620/1.272). Aquesta disminució es va observar independentment de la gravetat de la covid-19 que els pacients havien experimentat quan van ser hospitalitzats.
La fatiga o la feblesa muscular va ser el símptoma més comunament reportat: la meitat dels pacients l'experimentaven encara als sis mesos (52%, 636/1.230), mentre que al cap d'un any se'n queixaven un de cada cinc pacients (20%, 255/1.272). Gairebé un ter dels pacients van declarar tenir dificultat per respirar als 12 mesos, xifra lleugerament superior a la dels sis mesos (30% als 12 mesos [380/1.271] enfront del 26 per cent als 6 mesos [313/1.185]).
Aquest símptoma va ser més freqüent en els pacients que havien estat més greument malalts i havien estat connectats a un respirador durant la seva estada a l'hospital (39%, 37/94), en comparació aquells que no havien necessitat tractament amb oxigen (25%, 79/317).
En el control als sis mesos, 349 participants en l'estudi es van sotmetre a una prova de funció pulmonar, que 244 van repetir als 12 mesos. La proporció de pacients que van experimentar una deterioració de la difusió no va millorar dels sis als 12 mesos. Aquest resultat es pot observar en tots els grups, independentment del grau de malaltia que havien tingut en el moment de l'hospitalització (no van necessitar oxigen suplementari durant l'hospitalització: 21% als 6 mesos [12/57], 23% als 12 mesos [13/56]; van necessitar oxigen suplementari: 26% als 6 mesos [32/124], 31% als 12 mesos [36/117]; van necessitar ventilació durant l'hospitalització: 57% als 6 mesos [39/69], 54% als 12 mesos [38/70]).
També en el control als sis mesos, es va realitzar una TC de trax a 353 participants en l'estudi. Al voltant de la meitat van mostrar anomalies pulmonars en l'exploració i se'ls va oferir repetir-la als 12 mesos (52,7%, 186/353). Dels 118 pacients que van completar l'exploració als 12 mesos, la proporció de pacients amb anomalies va disminuir substancialment en tots els grups, per seguia sent elevada, especialment en el grup més crític (39% [11/28]; 40% [21/52]; 87% [33/38]).
En el control als 12 mesos, 1.252 dels pacients van informar de la seva situació laboral abans i després de rebre l'alta hospitalria. Al voltant de la meitat dels pacients s'havien jubilat abans de la covid-19 (53%, 658/1.252), la qual cosa reflecteix la major edat del grup d'estudi (mitjana d'edat de 57 anys).
Dels pacients que havien treballat a temps complet o parcial abans de caure malalts, la majoria havia tornat a la seva feina original (88%, 422/479) i la majoria havia tornat al mateix ritme de treball anterior a la covid-19 (76%, 321/422) en 12 mesos. Entre les persones que no van tornar a la seva feina original, el 32 per cent van patir una funció física (18/57), el 25 per cent no estaven disposats a fer la seva funció anterior (14/57) i el 18 per cent estaven aturats (10/57).
En comparació dels homes, les dones eren 1,4 vegades més propenses a informar de fatiga o feblesa muscular, dues vegades més propenses a informar d'ansietat o depressió, i gairebé tres vegades més propenses a tenir una deterioració de la difusió pulmonar després de 12 mesos.
Les persones que havien estat tractades amb corticosteroides durant la fase aguda de la seva malaltia de covid-19 tenien 1,5 vegades més probabilitats d'experimentar fatiga o feblesa muscular després de 12 mesos, en comparació amb les que no n'havien rebut. Els autors afirmen que ser important fer un seguiment d'aquests resultats en futures investigacions per entendre millor per qu els símptomes de la covid-19 persisteixen en algunes persones.
En comparació de les persones de la mateixa edat, sexe i problemes de salut preexistents que no havien patit covid-19, els supervivents hospitalitzats tenien més probabilitats d'experimentar dolor o malestar als 12 mesos (29% dels supervivents de covid-19 [337/1.164] enfront del 5% de la comunitat en general [53/1.164]).
També era més probable que experimentessin problemes de mobilitat (9% [103/1.164] enfront del 4% [41/1.164]). Tots els símptomes registrats en el qüestionari de l'estudi eren més freqüents en les persones que havien tingut covid-19, en comparació amb les persones de la comunitat en general que no n'havien tingut.
La salut mental és una qüestió important en la recuperació dels pacients amb covid-19. Un nombre lleugerament major de pacients va experimentar ansietat o depressió a l'any que als sis mesos (23% als 6 mesos [274/1.187] enfront del 26 per cent als 12 mesos [331/1.271]) i la proporció va ser molt major en els supervivents de la covid-19 que en les persones aparellades de la comunitat en general (26% [300/1.164] enfront del 5% [59/1.164]).
