Els resultats s'han presentat en el Congrés Europeu de Cardiologia
BARCELONA, 31 ago. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron (Barcelona) han determinat una falta d'eficcia en la isqumia induda --obstruir la circulació-- en pacients amb infart agut de miocardi i elevació del segment ST, un tractament experimental que el centre sanitari ha dut a terme amb més de 300 pacients al llarg de quatre anys en el marc d'un estudi clínic.
Liderat pel recentment mort i antic cap del grup de malalties cardiovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), David García-Dorado, l'estudi ha demostrat per primera vegada que aquesta estratgia "no és efica en éssers humans", ha explicat el cap en funcions del Servei de Cardiologia del Vall d'Hebron, Ignacio Ferreira.
El sanitari ha dit que els resultats, que s'han presentat aquest dissabte al Congrés Europeu de Cardiologia (ESC Congress 2019) --que se celebra a París fins al 4 de setembre--, poden tenir "moltes repercussions", ja que es tracta d'una terpia en la qual creien altres centres i al voltant de la qual s'estaven planejant altres estudis.
UN TRACTAMENT "PARADOXAL"
A través de la collocació d'un 'maniguet' de pressió en una de les extremitats superiors a l'inici de l'infart i abans de qualsevol intervenció, els investigadors tallaven uns segons la circulació sanguínia del pacient per després restablir-la.
Segons Ferreira, les isquemias artificials permeten al cor adaptar-se "molt millor" a la reducció del flux sanguini, així com al dany que produeix l'obertura de l'artria afectada amb 'stent', una petita malla de metall que s'expandeix per impedir que l'artria torni a tancar-se.
A pesar que es tracta d'una tcnica "paradoxal" que indueix una isqumia artificial per tractar la isquemia provocada per l'infart, el cap en funcions ha assegurat que no empitjora el pronstic ni la grandria de l'infart, per tampoc redueix el dany de l'infart .
EFICCIA EN ANIMALS
Lluny de ser una estratgia innovadora, existeixen "multitud d'estudis experimentals amb animals" que demostren que la inducció d'una isqumia limita la grandria de l'infart, per només existia un estudi preliminar sobre humans.
L'ús de la ressonncia magntica com a tcnica d'imatge cardíaca ha estat "fonamental" per determinar la inexistncia de variabilitat en la grandria de l'infart durant el tractament, ha explicat el coordinador de la unitat d'imatge cardíaca del Servei de Cardiologia del Vall d'Hebron, José Rodríguez.
FUTURES INVESTIGACIONS
Ferreira ha dit que, encara que aquesta tcnica deixar de realitzar-se, es podr seguir investigant "mecanismes addicionals o altres protocols sota el mateix tractament d'inducció d'isquemia", després d'investigar per qu ha fallat aquesta terpia, que semblava prometedora després de provar-la amb animals.
Els investigadors també hauran d'esbrinar si existeix la possibilitat de "donar per viva l'estratgia" amb la modificació d'algun element del protocol, i que pugui ser beneficiosa per a algun subgrup de persones.
Aquests han aprofitat per recordar que l'efecte d'un infart agut de miocardi, una de causes "més importants" de la mortalitat a Occident, pot agreujar-se en funció del temps que l'usuari tardi a acudir a un centre sanitari.
